Nova York és de les poques ciutats del món en la que pots tornar a casa portant un penis de coiot a la maleta. No em refereixo al membre de la bèstia encara sanguinolent sinó a l’ós net i polit. El vaig trobar a la botiga Evolution del Soho on hi vaig anar a parar seguint les recomanacions de Miquel Barceló. Entre objectes de naturalesa curiosa, alguns massa envernissats per al meu gust, em va fer gràcia aquesta peça que té l’aspecte d’una agulla finíssima i que anava molt ben presentada dins d’una flascó de vidre com els de la cuina exòtica de Ferran Adrià però amb tap de suro.
Pensava que els membres sexuals dels animals no tenien os però el coiot el necessita perquè la magnitud de la seva cosa és desproporcionadament llarga si es compara amb la d’altres bèsties similars. Ara he sabut que hi ha tota una mitologia al voltant d’aquest animal dotadíssim que està en un eslavó entremig entre el gos domèstic i el llop. Una tradició literària pròpia de l’Amèrica profunda basada en històries pornogràfiques que troben en el seu penis l’epicentre. Claude Levis-Strauss a El hombre desnudo se’n fa ressò i explica com llegendàriament el coiot, sempre servicial, ajudava amb el seu membre erecte a les donzelles a creuar un riu abans de ser fecundades. Un penis-pont em sembla una obra d’infraestructures naturals i d’imaginació desbordant extraordinària que no hagués pogut imaginar ni el genial Calatrava.
Quan em feia la maleta, el vaig col·locar, delicadament, al necesser i vaig pensar que era millor facturar-lo per tal d’estalviar-me preguntes incomodes si m’haguessin revisat a fons l’equipatge de mà.
Artur Ramon i Navarro
