26 nov. 2022 | Conxita Oliver | El Temps de les Arts
L’or és un metall essencial en la història de la humanitat i va captivar l’home des que va descobrir-ne l’existència. L’exposició L’entorn de Jordi Ortiz dialoga amb obres d’Artur Ramon Art presenta una sèrie d’imatges utilitzant la tècnica antiquíssima d’incorporar fines làmines d’or per sacralitzar i emfatitzar els quatre elements que són l’aire, l’aigua, la terra i el foc i que els representa a través cels, mars, boscos i roques. Jordi Ortiz reverencia la natura amb vint-i-quatre fotografies sobre l’entorn que envolta la ciutat de Barcelona, realitzades amb una tècnica especial d’impressió digital sobre paper brunyit en pa d’or de 23,75 quirats. Són imatges de fragments que accentuen els detalls i les textures per posar el focus en les parts. Com si es tractés d’una divinitat, reclama venerar i estimar aquest entorn que estem arrasant. Per accentuar la simbologia de l’or com a representació de la divinitat, les fotografies estableixen un íntim diàleg amb obres de l’antiguitat que representen verges, sants i arcàngels pertanyents al fons de la galeria.
Al llarg de la història, l’or ha estat present a la vida de l’home. El seu color i lluentor van ser els principals motius de l’interès per extreure’l. Ha estat considerat com un element sagrat per a moltes cultures i se l’ha associat amb l’astre rei, el Sol, però també símbol del sublim amb estretes vinculacions amb el misticisme. Les qualitats de l’or, la ductilitat i el fet de ser inalterable, han estat idònies, no només per encunyar monedes, sinó també en les arts de totes les civilitzacions. És el metall protagonista d’infinitat d’obres mestres i se l’ha relacionat amb la puresa, les virtuts humanes i la immortalitat. Ha estat considerat un material escàs, preciós, reservat al culte, associat a l’eternitat i al poder diví, però també a l’ostentació i la riquesa.
A la pintura i l’escultura, l’or s’ha usat en forma de fulles finíssimes que s’adhereixen a la superfície del suport, convenientment preparat. Són delicades làmines emprades per recobrir superfícies per imitar l’or massís i simular luxe i sumptuositat. El batut de l’or en pans es coneixia des de l’antiguitat i s’ha destinat a la decoració d’objectes i elements arquitectònics, en el daurat d’escultures, així com en la il·luminació de manuscrits, sobretot a partir de l’edat mitjana.
Vista general exposició Jordi Ortiz. L’entorn. Artur Ramon Espai d’Art
Aquest procediment artístic li serveix a Jordi Ortiz (Tarragona, 1957) per posar l’atenció sobre els elements que l’home està malmetent; sobre la importància de saber observar i aprendre de l’entorn natural que és la font de les nostres vides. Per això ha volgut retre culte a la natura amb unes fotografies realitzades amb una tècnica molt singular que consisteix en estampar la fotografia sobre un paper brunyit amb pa d’or de 23,75 quirats, talment com si les imatges fossin sagrades, tot recordant quan a l’època medieval l’or era la representació de la llum de Déu. El mateix Jordi Ortiz es planteja tot un seguit d’interrogants: “El punt de partida d’aquest projecte és cercar les restes de la natura i el seu llenguatge que encara perviuen a la ciutat, i donar-los visibilitat. Tractar la natura amb la rellevància que es mereix. Amb aquestes imatges, tan enceses i acaramullades, em venen al cap tot un seguit de preguntes per mirar d’entendre-les. Té sentiments el mar? I la roca, té consciència? El cel en té, d’ànima? I el bosc, té sensibilitat?”
Vista general exposició Jordi Ortiz. L’entorn. Artur Ramon Espai d’Art
En aquest sentit, el fotògraf comparteix la urgència -com molts altres artistes de diferents perfils, generacions i llenguatges artístics- d’aturar el gran impacte mediambiental que està afectant greument el nostre entorn, tot seguint els clams dels científics que adverteixen que cal corregir el model de creixement i de consum material com a base de la societat del benestar. Recollint aquest neguit global i posant el focus en la memòria, Jordi Ortiz alerta de l’acció devastadora i la destrucció de la biodiversitat, fet que actua precipitadament sobre el canvi climàtic. Són imatges que fugen del conjunt per incidir en els detalls i en les textures de mars, boscos, cels i roques, congelades en el temps. Es tracta d’una mirada focalitzada en les fraccions per apuntar cap a la potència d’una natura transformada per la llum de l’or. Darrera, però, d’aquesta sacralització i solemnitat, coneixem que les imatges estan captades a l’entorn de Barcelona i per tant ens ensenya que hem d’educar la nostra mirada per descobrir que a les ciutats hi ha llocs que no sabem veure i ens passen desapercebuts. La matèria es fa present i pren certa tridimensionalitat: la duresa i el caràcter abrupte de la roca, s’oposa a la inconsistència de l’escuma, i contrasta amb la volatilitat dels núvols i amb la feblesa de les branques dels arbres. Són escenes que ens transporten a l’exaltació espiritual, a la majestuositat del paisatge i a la transfiguració poètica de la realitat, característiques del l’esperit romàntic.
Jordi Ortiz. L’entorn. Bosc #1 2016 – 2018 Camí de La Gírgola, Barcelona. Estampació digital UV sobre paper brunyit amb pa d’or de 23,75 quirats
Destacar la posada en escena de l’exposició, amb una escenografia que s’estableix a partir d’una fusió, d’un debat a diverses veus. Proposa una litúrgia sagrada d’interactuacions i connexions; una mirada transversal al llarg dels segles amb obres de caràcter religiós, datades entre els segles XV al XVIII. De fet, la majoria dels artistes han treballat partint de la tradició anterior i, en aquest sentit, és bo produir diàlegs i revisions crítiques de les obres del passat a través de la mirada actual. En aquesta proposta, l’art contemporani i la història s’abracen a través de l’intercanvi que es genera.
Un bosc d’escultures de cossos sencers i amb policromies daurades, situades al passadís central, ens convida a transitar-hi per anar detectant les interlocucions que, en aquest cas, no s’estableixen entre iguals, sinó més enriquidor altrament, entre diferents i insòlits. Una il·luminació tènue banya l’espai que esdevé místic i alhora misteriós, mentre l’ahir i l’avui se’ns ofereixen diversos i iguals, perquè ens hi projectem i imaginem. Per exemple, la Santa Bàrbara (c.1633) de Giovanni Battista Caracciolo, amb la mirada perduda cap al cel i amb una actitud de recolliment transcendental, trenca els prejudicis que separen els quatre segles quan es confronta amb les nuvolades àuries i tempestuoses. Una altra peça que busca aquesta trobada entre diferents -com a gest necessari per a l’enriquiment mutu- és Plor sobre Crist mort (s. XVI), un relleu de fusta policromada que al costat dels cants per a la preservació de la natura, trenca amb els cànons i els relats adquirits. També detectem sintonia entre l’alabastre del bust de Nereo (s. XVI), déu de les ones, i els mars recargolats de les fotografies. Igualment, la pintura del Sant Màrtir (s. XVII), amb un clau que li travessa el front, s’associa amb el martiri que infringim a la natura.
Jordi Ortiz. L’entorn. Roca #4 2016 – 2018 Camí Turó dels Penitents, Barcelona. Estampació digital UV sobre paper brunyit amb pa d’or de 23,75 quirats.
Els textos que acompanyen l’exposició són ben explícits. Victòria Cirlot diu que “Aquí no es tracta d’una experiència estètica en què l’espectador se sent commogut davant de la bellesa, sinó que és el sagrat el que irromp. Mai no diria que les fotografies d’Ortiz són “belles”. Aquí no es tracta d’una natura sublim, sinó d’una natura sagrada”. Pilar Parcerisas afirma que “El pa d’or és també memòria, rastre i empremta de la història de l’art, des de Bizanci fins al Renaixement i al Barroc, concentra la lluïssor de la llum i el valor alquímic per excel·lència. La natura és or i aquestes imatges la sacralitzen definitivament en un món mancat de culte sagrat i símbols”. I Perejaume escriu: “Aquestes no són doncs unes imatges cobertes d’or com les figures arcaiques sinó que l’or les reflecteix, les encén i les cega. Santes onades, santes roques, sants arbres i sants núvols invocats, potser, amb el mateix fervor primitiu, però que es manifesten amb prou feines amb l’or guardat dins”.
