Poètiques AncestralsDolors Oromí i Madola

Dues dones ens porten vers la cultura de la terra, a temps arcaics. Diríem que són dues “donasses” de l’art, que vessen sentiments tel·lúrics vinculats a una realitat tangible que depèn del treball de les mans, com dos volcans que expulsen l’un, terra, i l’altre, corda vegetal. El món mineral i el món vegetal es donen la mà per fer memòria d’una tradició mil·lenària, vingui de la terra cuita o del teixit, present a la literatura de tots els temps. Les dues han traspassat el llindar de la tradició per abordar la contemporaneïtat i el llenguatge propi de les matèries fins arribar a l’abstracció.

Els dits de Madola actuen al servei d’una idea o estat anímic i recull la memòria del que ha estat la Keramos en totes les civilitzacions, des dels atuells d’ús a construccions simbòliques de la vida i la mort. Madola viu la ceràmica des d’un horitzó obert, infinit, i l’únic límit són les seves mans, amb les que aixafa, apila, afaiçona i transforma la matèria en corpus de volum amb significat simbòlic. La seva ceràmica acull tots els trets dels usos de la ceràmica, tant des del punt de vista de l’atuell com els valors espirituals que l’home li ha atorgat al llarg de la història. Ens apropa als valors d’ús que la ceràmica ha transportat fins avui: la gerra, la tina, el vas, el recipient que guarda els aliments per donar vida i, alhora, el recipient que acull la mort, l’estela que l’homenatja.

Dolors Oromí ha trenat els fruits de la terra en el seu estat natural per abraçar la bellesa salvatge del bosc i els nusos d’un saber originari que han ajudat a feinejar pagesos, pastors i pescadors. Ella pren l’energia del bosc, dels camps llaurats, veu la corda com un instrument d’ús que pot tenir un nou significat en el seu desús, les seves mans faran de llançadora, i nuen amb moviments de dansa pròpia geometries bàsiques que s’exhibeixen en la seva nuesa material. Recorden, amb la seva ruralitat, com els pastors feien cordes per lligar llits, tendes i cabanes, com els pagesos cobrien amb sarges els rucs, com els pescadors nuaven les xarxes de pescar, com el filat de ferro es pot incorporar també a aquest feinejar.