Claudi CasanovasMatèria i Origen. Ceràmica i gravats

Claudi Casanovas i Sarsanedas (Barcelona, 1956) és la figura més reconeguda a nivell internacional de la ceràmica contemporània catalana i un regenerador de l’art ceràmic amb una obra basada en l’experimentació constant amb la terra i la barreja d’argiles. El seu treball està fortament inspirat per l’atracció de l’artista pel detall de la matèria que es crea en peces grans i es produeixen per atzar, amb esquerdes i porositats, i on hi ha palesa la marca de l’empremta i la taca de la cendra.

Amic i col·laborador del reconegut ceramista japonès Ryoji Koie, ha guanyat premis com el Premi de la 43ª edició del Concurs Internacional d’Art en Ceràmica de Faenza (Itàlia) el 1985, el Gran Premi de la Biennal de Vallauris (França) el 1986 o el Gran Premi en el III Concurs Internacional de Ceràmiques a Mino (Japó) el 1992. La ceràmica de Casanovas i Sarsanedas està present en museus i col·leccions d’arreu del món entre les quals es troben el Victoria & Albert Museum de Londres, el Museum of Fine Arts de Boston, la National Gallery of Australia, el Musée de la Céramique de Sèvres (França), el Ceramic Museum Seto al Japó o el Museo Internazionale delle Ceramiche de Faenza, a Itàlia. A més, el seu treball s’ha exposat a galeries de tot el món com la Galerie Capazza i la Galerie Du Don du Fel (França), Galeria Lejonet d’Estocolm, la Gallery Koyonagi de Tòquio, la Garth Clark Gallery de Nova York, la Galerie Hélène Porée de París o la Galeria Erskine Hall & Coe de Londres, entre altres.

L’exposició s’inicia amb obres del 2013, marcades per la reaparició del tema antropomorf de l’ull i del cap a l’obra de Casanovas. Les obres de la sèrie Lluna Nova, que es van veure per primera vegada a Erskine Hall & Coe de Londres el 2013 estan dedicades al japonès Ryoji Koie, “el meu mestre involuntari”, segons Claudi Casanovas. Són, per la seva evocació figurativa i el polit de les escultures, una evolució formal i radical a on els animals són molt realistes però la forma humana és pràcticament absent.

També s’hi podran veure dues peces de la sèrie Pomones de 2013 i que estan vinculades a Juno i Isis, les deesses romana i egípcia de la fecunditat i la maduració dels fruits, dos temes que ja va treballar Enric Casanovas, avi patern del ceramista català. Les acompanyaran les obres híbrides a mig camí entre la ceràmica i l’escultura experimental de la sèrie Blocs que dialoguen amb uns capitells romans de la col·lecció de la galeria, juntament amb alguns gravats de Chillida.