BestiariUna mirada artística del regne animal

La relació del home i de l’animal va néixer des dels inicis de la seva coexistència. Els animals han conviscut sempre amb l’ésser humà, que els ha tractat com a enemics potencials o com a companys, com a font d’aliment o com a força de treball. Ancestralment s’ha utilitzat la iconografia de l’animàlia com a símbol, metàfora, al·legoria o analogia per representar el món. L’interès per exemplificar-los ens ha llegat una infinitat d’obres d’art a través de l’anàlisi de les quals podem indagar sobre les diferents maneres de mirar i d’interpretar de cada cultura. Bestioles domèstiques, fauna salvatge, espècies cinegètiques o fantàstiques ens permetran revisitar els espais de l’art i de la vida des de la prehistòria fins a l’edat contemporània.

L’exposició Bestiari vol presentar la mirada artística sobre el regne animal establint un diàleg entre la manera actual de representar-lo i les formes d’altres èpoques. L’esperit de la mostra té un caràcter fortament antiquari, amb arts decoratives de primera qualitat com el marbre romà Tors d’una ovella, així com peces del segle XVI i XVII, entre les quals destaquen una parella de plafons de consola en escaiola policromada amb representacions de galls, aus i lloros sobre fons negre, atribuïts a Lorenzo Bonuccelli, de principis del segle XVII.

Atès que el fons de la galeria té una bona representació d’obres d’artistes de finals del segle XIX i XX, podrem gaudir d’un meravellós dibuix de sis apunts d’un gos de Marià Fortuny, on és evident l’evolució de l’estil renovador de Fortuny i el seu ferm domini tècnic. La precisió del dibuix, més subtil que la seva pintura, ja es fa palesa en aquests esbossos a tinta, que exposem en aquesta mostra. Aquesta peça aniria acompanyada d’obres d’altres artistes de principis de segle XX com Josep Granyer, Pascual Monturiol, Pau Roig, Hermen Anglada-Camarasa, Roberto Domingo, Ismael Smith i Manolo Hugué.

Els motius que expliquen la popularitat dels animals s’han mantingut vius fins als nostres dies: l’associació amb trets del caràcter humà, la fascinació per l’exotisme, la necessitat de donar curs a la fantasia, la ironia o la crítica social, així com el desig de representar l’etern combat entre el bé i el mal. Aquests principis són sempre vigents en l’art, la literatura, el cinema i els videojocs. Des de Moby Dick passant per Harry Potter fins al bestiari festiu i popular català, els animals ens continuen acompanyant i inspirant.