Artigas – MiróCeràmiques i dibuixos

Comissariada per Ricard Bru

Josep Llorens Artigas (1892-1980) és considerat el gran referent de la ceràmica d’art a Catalunya. El seu nom va transcendir fronteres des de ben aviat per fer-se un lloc destacat en el panorama internacional. Paral·lelament, el seu company de joventut Joan Miró (1893-1983) va esdevenir amb els anys el nostre artista més universal. L’obra de Llorens Artigas és inacabable i inconfusible pel seu caràcter i singularitat, com ho és també la de Miró, un home que, assentant les arrels a la terra, al país i al seu temps, es va saber projectar al món a través d’un art tan colorista i somniador com rebel, combatiu i exigent. Presentant ara tots dos artistes i amics en diàleg, la aquesta exposició és un merescut homenatge a la seva aportació a l’art i a l’esperit artístic del segle xx.

“Aquesta exposició, composta per gresos de Josep Llorens Artigas —des d’un dels primers bols cuits al taller de Charenton-le-Pont, el 1927, fins a gerros de l’última etapa de Gallifa— i per dibuixos de Joan Miró —formes biomòrfiques, grafismes i personatges, tant del temps de l’«assassinat de la pintura» i dels anys cinquanta com del període final de la seva vida—, és un bon testimoni de l’aportació de dos grans creadors catalans del segle xx. Dos artistes inconformistes que es van admirar, es van respectar i van compartir lluites i inquietuds.”
Ricard Bru

De la mateixa manera que Llorens Artigas va trobar els elements essencials del seu llenguatge en la terra, la natura i la tradició, Joan Miró, nascut un any més tard, va ser també un poeta capaç de crear un llenguatge propi original, basat en una escriptura simbòlica de formes i colors inimitables que, al llarg dels anys, va arribar a exercir una influència profunda en l’art del segle xx. La formació i els primers anys de Joan Miró a Barcelona mostren un cert paral·lelisme amb els del ceramista: a contracorrent de la voluntat familiar, tots dos van sentir des de ben joves la vocació artística, la qual els va fer coincidir en alguns espais —per exemple el Cercle Artístic de Sant Lluc—, en mestres, com ara Francesc Galí, i en projectes artístics de joventut, entre els quals la creació de l’Agrupació Courbet. Amb tot, ben aviat Miró va emprendre un camí propi i plenament personal.