A Antoni Cumella cal considerar-lo un dels grans mestres de la ceràmica moderna europea. Nascut a Granollers l’any 1913, cap a mitjan segle XX va desenvolupar un llenguatge propi basat en l’expressivitat de les formes sorgides del torn, els volums i els esmalts, que li va permetre forjar una trajectòria sòlida, reconeguda internacionalment.
Així, a partir de la participació a la IX Triennale de Milà de 1951, on va ser guardonat amb la Medalla d’Or, Cumella va començar a ser reconegut arreu d’Europa per uns gresos esmaltats de gran puresa, equilibri i bellesa formal.
Antoni Cumella, però, no es va limitar al treball amb el torn. Va viure també molt proper al món de l’arquitectura. A partir de la dècada de 1950, va començar a treballar amb projectes de murals, plaques i escultures ceràmiques amb les quals va fer néixer una nova expressivitat de formes orgàniques que, sense imitar la natura, s’emmiralla tant amb Gaudí com en la plàstica matèrica del seu temps. D’una manera natural, l’amistat amb Sartoris, Busquets i amb els membres del Grup R, el va involucrar en el camp de l’arquitectura i va convertir aquest altre vessant creatiu en consubstancial d’una obra que, tota ella, ens recorda que la ceràmica, entre les mans d’un gran creador, pot esdevenir un llenguatge poètic capaç de donar ànima a la matèria, i emoció a l’espai.
Les formes plenes de color d’Antoni Cumella, sorgides del torn i del forn, i també aquelles obertes al diàleg ple amb l’arquitectura, anticipen nocions actuals com la sostenibilitat, la interdependència dels materials i la fusió entre art, disseny i entorn.
Cumella va ser, en el fons, un escultor de formes desconegudes que esperen l’espectador per ser completades. Perquè l’art demana temps, silenci i, sobretot, mirada.