Les portes de bronze del museu van ser fetes a partir de bèsties dissecades i cranis per un artista local i li atorguen un aspecte misteriós a mig camí de la casa de Dràcula i del laboratori del Dr. Frankenstein. El misteri queda resol quan ja a dins ens trobem en una casa de primers de segle que acull la col·lecció més important d’història natural de la regió de Limburg. Fa 300 milions d’anys hi havia el mar aquí amb especies raríssimes com els Mosasarius ( etimològicament, rèptils del riu Maas) dels quals s’han trobat óssos que han permès reconstruir els esquelets que ara s’exposen. Una mena de dinosaures del mar que deurien atemorir els primers holandesos de la humanitat. Camino entre fòssils de petxines de formes perfectes que em fan recordar l’aiguafort de Rembrandt. Entro en el gabinet de curiositats amb prestatges de fusta on hi ha especies dissecades que van d’un gat o un gos ben comú a una taràntula. M’agraden especialment les bèsties momificades que semblen les restes naturals de Pompeia després de l’explosió del Vesuvi. En canvi, les sales de diorames per a nens amb els ocells petrificats i la cabra simulant que veu no m’interessen gens.
Surto al jardí botànic i sento la música provinent del conservatori proper. Recorro la riba del canal i sota les aigües hi han les restes d’una bicicleta submergida, el nou Mosasaurius modern que analitzaran els naturalistes del futur.
Artur Ramon i Navarro
