L’antiquari Artur Ramon publica ‘Art trobat’, en què homenatja un ofici “absorbit” pels nous temps
Artur Ramon (Barcelona, 1967) a més d’antiquari és escriptor. Són dos mons que l’apassionen i que ara uneix en el llibre ‘Art trobat’, on homenatja un ofici que, reconeix, “no passa pel seu millor moment”.
Avui, quan parlem de l’ofici d’antiquari, molts tendeixen a relacionar-lo amb termes despectius, sovint referents a l’art de robar, estafar o espoliar. Aquells temps en què se’l coneixia com un treball noble, atribuïble a algú culte o educat, sembla ser que han quedat enrere. Per intentar fer canviar aquesta opinió, Artur Ramon ha publicat el llibre Art trobat (editorial Comanegra), en què a través de vint històries reals passades pel filtre de la imaginació ret homenatge a aquest ofici “desconegut per molts” que ha quedat absorbit pels nous temps i per una “societat tecnològica i ràpida”.
L’autor comenta a LA MAÑANA que la professió ha perdut molt pes. “Cada vegada hi ha menys col·leccionisme i estem passant per hores difícils”, diu Ramon, que ha escrit aquest llibre amb la nostàlgia de qui sap que s’enfronta al final d’un cicle. Tot i això, l’autor no ha escatimat esforços per fer capgirar en el lector la tesi inicial plantejada. A Artur Ramon no se li cauen els anells en reconèixer que ells mateixos, els antiquaris, “no hem sabut detallar bé el nostre ofici”. “No som ni millors ni pitjors que la resta (en al·lusió als brocanters), però sempre som els que sortim més malparats. Se’ns dona poc valor quan en realitat repartim, recuperem i conservem patrimoni i obres d’art”, apunta.
Cadascun dels relats d’Art trobat està acompanyat per una il·lustració de Jordi Baron, fotògraf i antiquari, que complementa cada història fusionant la imatge amb l’escriptura, en un binomi que “suma i no resta”. “L’objectiu del llibre és humanitzar i apropar al lector la professió”, explica l’autor, que afegeix que el lector potencial d’Art trobat és tothom. “La gent que no es dedica al món de l’art pot llegir el llibre en clau policíaca. Té un punt de thriller, ja que a mesura que llegeixes els diferents relats vas descobrint peces”, argumenta.
Fins al moment el feedback amb el públic és positiu. “La gent em comenta que s’han quedat amb ganes de més històries”, conclou Artur Ramon.
lamanyana.cat | Àlex Sànchez
