L’escultura que obre l’exposició Joies d’artista del MNAC és un marbre blanc de Pau Gargallo que representa a Cleopàtra guarnida amb joies d’argent: una esclava subjectada al braç i una al turmell. A la mà porta la serp amb la que es trauria la vida. Aquesta obra m’evoca una fotografia familiar en blanc i negre en la que es veu un interior domèstic de postguerra els meus avis asseguts i el meu pare, llavors un nen, jugant a terra. Sobre l’ampit de la xemeneia s’observa la silueta poderosa d’aquesta Salomé i intueixo la pell sensual i freda del marbre amb ressons miquelangelescs.
Ara he sabut que el meu àvi es va vendre l’escultura a través d’un intermediari, un tal Vinyals, a una misteriosa clienta francesa. El meu pare recorda com se la va endú de casa camí del saló Rosa i com mai més no van veure ni l’escultura, ni aquell desgraciat portant els diners. Quaranta anys més tard, el meu pare va anar a dinar a la casa parisenca de la Pierrette Gargallo, la filla de l’escultor i, per sorpresa, es va retrobar amb la Cleopàtra i va descobrir qui eren les enigmàtiques clientes franceses: la pròpia Pierrette que llavors era una nena i la seva mare. Temps més tard, un dia que va tornar a la mateixa casa tot portant un regal: l’àspit d’argent de la Cleopàtra que havia quedat abandonat a un calaix del pis dels meus avis i que completava l’obra de Gargallo, la Cleopàtra on l’artista aplica el 1900 la passió per l’escultura amb l’ofici d’argenter que coneix a Llotja, una obra que no hagués hagut de sortir mai de casa.
Artur Ramon i Navarro
