Biografia
Ignacio Zuloaga va ser un dels pintors espanyols més importants del segle XX. Nascut en una reputada família d'artesans, va rebre una acurada formació artística des de la seva infància, formant-se al taller del seu pare, famós artesà damasquinat, fill del més conegut Eusebio Zuloaga. La seva vida es caracteritza per la recerca incessant de coneixement i inspiració que el portaria a viatjar i canviar constantment de residència. El 1887 va visitar el Museu del Prado, per tal de conèixer els grans mestres de la pintura espanyola -El Greco, Velázquez, Ribera, Zurbarán i Goya-, l'obra del qual li va causar un gran impacte. El 1889 va residir sis mesos a Roma, on va estar immers en la cultura renaixentista, i després a Segòvia, seu de l'important taller de ceràmica del seu oncle Daniel. Un any més tard es va instal·lar a París, on va assistir a l'escola de dibuix La Palette. El seu cercle, format per nombrosos pintors francesos com Toulouse-Lautrec, Degas, Jean-François Raffaëlli o Maxime Dethomas –i espanyols com Santiago Rusiñol i Ramón Casas– va exercir una notable influència en el seu estil i les seves idees sobre el naturalisme.
A la recerca de nous estímuls va viatjar a Andalusia el 1892, atret pel món dels gitanos i les seves tradicions. Tot i això, per motius econòmics, es trasllada poc després a Londres, on comença a realitzar retrats de l'alta societat que marcaran fortament la seva carrera. A Anglaterra va entrar en contacte amb l'obra de James Whistler, l'estil del qual es va sumar a les influències de l'artista. Amb l´arribada del segle XX, l´obra de Zuloaga va guanyar envergadura a nivell europeu: la premsa artística va publicar la seva obra i va obtenir diversos premis internacionals. A partir de 1909 l'artista va iniciar la seva gira pel nou continent, exposant primer a la Hispanic Society de Nova York, i va continuar a Boston, Pittsburgh, Cleveland, Saint Louis i altres capitals americanes, on els seus retrats van tenir gran èxit. Després de l'esclat de la Gran Guerra, es va instal·lar de nou a Espanya, primer a Eibar, i després del 1920 a Madrid. Des del 1931 presideix el Patronat del Museu d'Art Modern de Madrid, i el 1938 obté el gran premi de la Biennal de Venècia, en reconeixement a la seva trajectòria artística.