Moisès Villèlia

Moisès Villelia (Barcelona 1928 – 1994) va ser un poeta i escultor que va passar de les talles figuratives de fusta, amb perfils expressivament allargats i dinàmics, a peces no figuratives, que adopten formes tubulars, utilitzant canals i perforacions allargades. Va aprendre a tallar en fusta al taller del seu pare, que era un artesà de renom. Durant la seva infantesa va assistir a l'escola Dareno, que aplicava el mètode pedagògic Montessori, fins que l'inici de la guerra civil va interrompre aquesta formació racionalista. Al final de la guerra, la seva família es trasllada a Mataró, on la seva mare és nomenada directora d'una fàbrica de mobles. Va exposar la seva primera talla al Museu de Mataró el 1949 i el 1953, i després de treballar amb el seu pare a les ebenisteries de la capella de Santa Anna de Mataró, es va dedicar de ple a l'escultura. Va entrar en contacte amb personalitats del món artístic com el poeta Rabasseda i el crític Alexandre Cirici i, el 1954, va realitzar la seva primera exposició individual al Museu Municipal de Mataró on presentava uns relleus que unien les influències del modernisme i filosofia oriental, que des de les seves lectures adolescents va ser una constant a la seva vida. El 1963 va idear assemblatges, peces combinables al gust del comprador i es va despertar el seu creixent interès per les xarxes i reixetes. Amb una beca de l'Institut Francès, es va traslladar a París el 1967, on va treballar principalment amb paper perforat. El 1969 va viatjar a Argentina on vivia el seu germà, també escultor, i es va instal·lar a Quito, ciutat on va residir fins al 1972. En tornar a Espanya, es va instal·lar a la localitat de Molló, treballant en escultures surrealistes on utilitzava fusta de salze i assemblatges d'objectes, que li aportaven cert sentit de l'humor.