Joaquín Sorolla

Joaquín Sorolla i Bastida és un dels artistes més destacats d'Espanya a les darreres dècades del segle XIX, l'estil dels quals s'ha definit com una variant de l'impressionisme. Sorolla va néixer el 27 de febrer de 1863 i als dos anys ell i la seva germana petita van quedar orfes. Com va mostrar primers dots per al dibuix i la pintura, va ser admès a l'Acadèmia de Sant Carles de València als quinze anys. Al gener de 1885 va partir cap a Roma, decisió que seria decisiva per a l'ulterior desenvolupament de la seva obra. Entre els seus mestres van estar Francisco Pradilla (1848-1921), José Villegas (1844-1921) i el seu paisà Emilio Sala (1850-1910), tres mestres consagrats de la pintura de tradició acadèmica. El pintor espanyol va quedar impressionat per les obres d'artistes realistes com Adolf Menzel i Jules Bastien-Lepage, entre d'altres. A l'abril del mateix any viatja a París amb el seu amic i després conseller Pedro Gil Moreno de Mora (1860-1930). En aquesta primera experiència a França, Sorolla va quedar fascinat amb l'obra de Bastien Lepage, que va influir especialment en la forma d'entendre les figures a l'aire lliure. Després de la seva estada a l'estranger, ell i la seva dona Clotilde García decideixen traslladar-se a Madrid el 1890. Fins al 1900, Sorolla participa en salons i exposicions col·lectives per tot Europa. El seu estil va canviar lenta però constantment al que avui es defineix com a luminisme postsimpressionista. De fet, va exposar a París el 1906 a les Galeries Georges Petit, on el públic va conèixer una personalitat original, inherentment diferent dels impressionistes. Després d'aquest èxit, el pintor va continuar enviant les seves obres a altres capitals europees, com Berlín o Londres, fet que va contribuir a la seva nova fama. Aviat la seva carrera aconseguiria un pic més alt quan va exposar a Nova York, Chicago, St. Louis, Buffalo i Boston el 1909, amb un èxit immens, cosa que el va portar a pintar un retrat del president Taft a Washington DC. Durant la major part de la seva vida, Sorolla va pintar durant dues llargues sessions al dia: al matí ia la tarda, normalment a la claredat de la llum natural a l'aire lliure. L'artista va desenvolupar una extraordinària fluïdesa tècnica, de la qual donen fe més de 4.000 pintures i esbossos a l'oli o aquarel·la i uns 8.000 dibuixos. Com afirma Francisco Pons Sorolla, director del Museu Sorolla fins al 1973 i nét de l'artista: “Tenia la sensualitat necessària per captar la vida i la bellesa del món que l'envoltava. La seva aspiració era reproduir a les seves pintures tot el que ell era capaç de veure i estimar”.