Albert Ràfols-Casamada

Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923-2009) és un pintor i artista gràfic espanyol reconegut internacionalment. La seva obra es caracteritza per una elegància compositiva d'estructures ortogonals a què s'uneix una sensibilitat cromàtica emotiva i lluminosa. Després de mostrar una interessant relació, als seixanta i setanta, amb moviments com el “neodada” i el nou realisme, la seva obra s'ha centrat en valors pura i intensament pictòrics: camps de color en expressiva harmonia sobre els quals ressalten línies a carbonet , que els relacionen en un harmònic traç gestual. Alhora, el seu interès per la pedagogia de l'art el va portar a fundar, el 1967, l'Escola Eina. Va estudiar arquitectura i pintura a Barcelona, i va rebre un fort impuls creatiu a París, on, als anys cinquanta, va conèixer la pintura figurativa postcubista. El coneixement de l'obra de Picasso, Matisse, Braque, Miró, etc., va influir profundament en el jove pintor, igual que el seu acostament teòric a l'expressionisme abstracte americà. Quan el 1955 va tornar finalment a Barcelona, va emprendre el seu propi camí artístic, que, és ben sabut, l'ha conduït a la creació d'una vasta obra que li ha aportat el reconeixement internacional. Ha publicat una vintena de llibres, majoritàriament de poesia i art. Entre els premis que ha rebut destaquen el 1980 Premi Nacional d'Arts Plàstiques, el 1981 Premi Càceres de Pintura, el 1982 Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; les Arts de la CEOE, entre d'altres. L'obra d'Albert Ràfols Casamada es troba als museus i col·leccions públiques més importants dels cinc continents, com ara la Fundació Joan Miró, la Caixa de Pensions (Barcelona), el Centre d'Art Reina Sofia, el Cercle de Belles Arts (Madrid) , Museum of Modern Art (Nova York), Universitat de New Mexico, Universitat de Harvard , Menil Collection (Houston), Museum of Modern Art (Los Angeles), Fundació Vincent Van Gogh (Arles), Bibliotheque Nationale, Centre Georges Pompidou (París), British Museum i Tate Gallery (Londres).