Joan Ponç

Joan Ponç (Barcelona 1927 - Saint-Paul-de-Vence, França 1984) va ser un important artista d'avantguarda la fidelitat del qual a idees allunyades dels corrents dominants del moment el va situar al marge dels discursos artístics oficials. El seu univers pictòric és coherent i configura un món simbòlic intel·ligent, poètic i complex. Primer va estudiar pintura amb Ramon Rogent. Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galeria Art de Bilbao (1946). El 1947 va exposar als Blaus de Sarrià, presentat per JV Foix. Amb Joan Brossa va fundar la revista Algol –en què col·laboraven Enric Tormo, Arnau Puig, Jordi Mercadé i Francisco Boadella–, precedent directe del que seria Dau al Set, revista de què va ser director; va formar part del grup avantguardista, amb el mateix nom, del que eren membres Joan Josep Tharrats, Arnau Puig, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Brossa, entre d'altres. Fundada el 1948, la revista va suposar el ressorgiment de l'impuls creatiu a la depressió de la Barcelona de postguerra. El 1952 es va presentar a la I Biennal Hispano Americana. Insatisfet amb els cercles artístics catalans, el 1953 es trasllada al Brasil. Després d'una estada a París, on va retrobar Joan Miró, que el va recomanar als cercles artístics brasilers, se'n va anar a Brasil i va residir a Sao Paulo, on va romandre fins al 1962. El 1954 va fer una exposició al museu d'art modern de São Paulo amb un gran èxit, ja que el mateix museu va adquirir la totalitat de les obres. Allí la seva pintura es va fer més hermètica i refinada. La Biennal de Sao Paulo li va concedir el Gran Premi Internacional de Dibuix. Malalt, el 1962 va tornar a Catalunya, es va establir al Bruc, sota Montserrat, i després va residir un temps a Cadaqués. A partir d'aquell moment la seva obra va estar àmpliament disponible als circuits artístics nacionals i internacionals i va obtenir el reconeixement de públic i crítica. El 1964 va fixar la seva residència a Barcelona, on va presentar una retrospectiva a la galeria René Metras. A la VIII Biennal de Sao Paulo (1965) li va ser concedit el Gran Premi Internacional de Dibuix. Ja consagrat, va exposar a Nova York, Rio de Janeiro, Bonn, París, Frankfurt, Ginebra, Antibes, Madrid, etc. El 1984 mor a casa seva a Saint Paul de Vence (França). Quan es fa evident que la consciència de la contaminació és un bon pretext per als tecnòcrates, que l'educació cívica tendeix a posar fi als compromisos polítics i l'educació sexual a inhibir el plaer, algú com Ponç necessita recuperar els camins del món precapitalista i preindustrial . Davant l'exigència de normalitat, que representa la hipocresia de l'home alienat (adaptat als interessos aliens), la pintura de Ponç tendeix a conservar la consciència primigènia, radical i cruel de l'alteritat i ens ajuda a veure correctament que la realitat és conflictiva . La perspectiva del temps ha confirmat la importància i l'excepcionalitat de l'obra de Ponç, així com la intensitat de la veu i la necessitat de redescobrir-la.