Giovanni Battista Piranesi

Aiguafuertista, arqueòleg i arquitecte italià. El seu pare, un expert paleta i mestre d'obres, el va introduir a l'estudi de l'arquitectura. A Venècia havia estudiat perspectiva i escenografia, a més de freqüentar cercles al voltant de Giambattista Tiepolo i Canaletto, que van deixar una important empremta en la seva imatgeria i expressió artística. Es va establir a Roma el 1740. Piranesi és un dels màxims exponents de la història de l'art del gravat juntament amb Dürer, Rembrandt, Goya i Picasso. A diferència d'aquests artistes, bàsicament pintors, Piranesi va concentrar tota la seva energia i creativitat al camp del gravat. La seva obra gravada dóna fe de la universalitat del seu enginy: com a arqueòleg historicista, com a polemista defensor de la romanitat, com a promotor de dissenys decoratius i introductor de nous estils... La fortuna crítica de Piranesi es deu, fonamentalment, a dos dels seus treballs, les Vedute i les Carceri. La sèrie Vedute di Roma amb més de cent gravats, publicada a partir del 1745 i que va realitzar al llarg de la seva carrera, descriu l'esplendor monumental de la Roma antiga i moderna. Piranesi va fer molts gravats de detalls arquitectònics. La sèrie de Carceri d’Invenzione que va començar cap al 1745, consta d’unes fantàstiques presons imaginàries d’arquitectura obscura i infinita en què anticipa el deliri romàntic. Defensor de la superioritat de l'arquitectura romana respecte a la grega, va publicar el seu treball Della magnificenza ed architettura de Romani (1761). A més dels arquitectes, també van acusar la influència de Piranesi els dissenyadors de decorats i els pintors de capricis, com el seu amic Hubert Robert.