Pablo Picasso

Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mas Notre-Dame-de-Vie, Mougins, 1973) és sens dubte un dels més coneguts i provocators artistes espanyols del segle XX, que va deixar una empremta inesborrable en la història i l'estètica de l'art contemporani . El 1891 la seva família es trasllada a La Corunya, i pocs anys després, el 1895, a Barcelona. En el primer viatge a Madrid visita el Museu del Prado i se sent atret pels grans mestres amb qui anys més tard establirà un diàleg artístic. El 1896 ingressa a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando assistint irregularment a classe, i allà comença la seva formació artística dins del realisme acadèmic amb Muñoz Degrain i amb Moreno Carbonero. A Barcelona s'integra a la tertúlia dels Quatre Gats, participant també de l'ambient simbolista arrelat en cercles avançats barcelonins. Visita París per primer cop el 1900, a partir d'aquell moment alterna les seves estades entre Madrid, Barcelona i la capital francesa. Realitza una sèrie d'obres que constitueixen un corpus que serà qualificat més tard com a etapa blava, caracteritzada per l'allargament del cànon, la utilització de gammes fredes de color i el to malenconiós i ascètic de les figures. El 1904 s'instal·la definitivament a la ciutat del Sena. Aproximadament el 1904 comença l'anomenada etapa rosa, en què desenvolupa composicions amb formes clàssiques i colors més càlids, en les quals els personatges abandonen l'aïllament de l'anterior fase. L'amistat amb els germans Stein a partir del 1905 el posa en contacte amb un cercle molt singular d'artistes i escriptors, i coneix Matisse. Freqüenta el Musée du Louvre i el d'Ethnographie du Trocadéro que l'atreu especialment per la seva col·lecció d'art primitiu i africà. L'exposició de Cézanne de 1907 hi fa especial efecte. El mateix any realitza Les demoiselles d'Avignon, obra tradicionalment considerada com a origen del cubisme, en la qual planteja una nova relació entre volum i espai, figura i fons. Passa l'estiu de 1909 a Horta de Ebro i fa vistes dels voltants on aplica una nova forma de construir el paisatge, utilitzant plànols il·luminats i ombrejats en facetes, recurs derivat del coneixement i reflexió de la pintura de Cézanne. La Primera Guerra Mundial el sorprèn a París, on roman reclòs a casa de l'avinguda Victor Hugo, que eventualment comparteix amb Pablo Gargallo. El 1917, a través de J. Cocteau contacta amb S. Diaghilev i comença els seus projectes de col·laboració amb els ballets russos per als quals realitza decorats i figurins. Amb aquest motiu viatja a Itàlia per fer els decorats del ballet Parade amb música de Satie. Visita Roma, Florència, Nàpols i Pompeia, cosa que juntament amb el redescobriment de l'escultura clàssica tindrà una gran repercussió en les seves obres futures. A partir del seu «retorn a l'ordre», com a conseqüència del viatge a Itàlia, alterna dos llenguatges diferents: segueix fent obres cubistes, i altres de grandiositat neoclàssica. S'interessa també per l'escultura i treballa al llarg del 1928 al taller de Julio González. El 1936 és nomenat director del Museu del Prado pel Govern de la República. La ratificació pública de la seva adhesió a la causa republicana es va fer expressa a través de l'acceptació del nomenament de director del Museu del Prado i de la seva participació al Pavelló de l'Exposició Universal de 1937 a París amb el “Guernica”. El 1954 s'instal·la a Cannes, on realitza les seves famoses sèries sobre obres dels grans mestres: Delacroix, Velázquez, Manet, Poussin. El 1960 es trasllada a Mougins, on viu i treballa durant els seus últims anys. Exposa a totes les capitals importants i la seva obra és reconeguda universalment. El 1963 s'inaugura el Museu Picasso de Barcelona.