Dolors Oromí

Artista vinculada al món del tèxtil contemporani i una de les seves figures més destacades. Formada a l'Escola d'Arts i Oficis de Llotja, va ser deixebla avançada de l'artista Josep Grau-Garriga, un dels principals impulsors d'aquest corrent renovador. A principis dels anys seixanta, artesans del tapís, pintors de cartrons i teixidors van començar a qüestionar el procediment tradicional de la tapisseria, fins aleshores concebuda principalment amb una funció decorativa. D’acord amb els nous corrents artístics, els creadors van emprendre una investigació formal i tècnica per dotar la matèria tèxtil d’un llenguatge específic. Les obres s’executaren amb fibres vegetals naturals, tot creant peces allunyades de la trama, de l’ordit, sense motius figuratius. El tapís tradicional abandonà la paret per abraçar l’espai amb formes volumètriques. Aquesta revolució artística va captar l’atenció de la crítica i transformà la tapisseria en l’art tèxtil, en el marc de l’art contemporani d’avantguarda. Al llarg de la seva trajectòria, Dolors Oromí ha tingut un paper rellevant en aquest procés de transformació i ha contribuït al reconeixement de la tapisseria com una disciplina artística en si mateixa. A més, és membre del Foment de les Arts Decoratives (FAD) i del Mèrit Artístic Europeu (MAE), dues institucions que han jugat un paper fonamental en la pro-moció i difusió de les arts decoratives i aplicades.