Joan Miró

Joan Miró (Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983) és un dels artistes catalans més importants del segle XX associat principalment a l'abstracció, que juga amb les textures i els materials a les seves obres. En el seu art oníric i fantasiós, afirma l'objectiu d'abandonar els mètodes convencionals de pintura afegint tridimensionalitat a les peces, realitzant collages, mòbils i escultures que va anomenar "Objectes Poètics". Va ingressar a l'escola d'Art de Francesc Galí el 1912, en què els mètodes antiacadèmics del mestre van ser decisius a l'obra del pintor. A l'escola coincidirà amb diferents artistes com ara Josep Prats, Josep Francesc Ràfols, Enric Cristòfol Ricart o Josep Llorens Artigas. Coneixerà el marxant Josep Dalmau que presentarà a Francis Picabia i Maurice Reynal, artistes que influirien molt a la seva obra. El 1918 realitzarà la seva primera exposició a les galeries Dalmau de Barcelona. En aquesta primera etapa de la seva vida, la seva obra tindrà molta influència cubista, així com del fauvisme, però a partir del 1920, la seva obra començarà a evolucionar a un estil més personal i ja ens va mostrant com aquesta acabés tenint el seu món oníric més particular. Viatjarà a París el 1921, i exposarà a la Galerie La Licorne, en aquest període es relacionarà amb diferents personalitats com Jean Dubuffet, Ernest Hemingway, o Max Ernst, entre d'altres. Viatjarà a Holanda, viatge que quedarà plasmat a la seva obra Interiores Holandesos, i farà una exposició a la galeria Berheim, que va suposar la seva consagració com a artista. Durant la guerra civil espanyola, es quedarà a París, on el 1937 realitzarà una gran pintura mural per al Pavelló de la República Espanyola per a l'Exposició Internacional de París. Als anys quaranta, el Museum of Modern Art de Nova York, realitzarà una gran retrospectiva de la seva obra, i també va participar en diferents exposicions internacionals com Le Surrealism el 1947, Exposition International du surréalisme, a París, organitzada per André Breton i Marcel Duchamp. Romandrà a Barcelona, on se centrarà a treballar la ceràmica i posteriorment l'escultura de ferro de grans dimensions. En els darrers anys de la seva vida, li van concedir molts premis il·lustres, va rebre el doctor honoris causa de la universitat de Harvard, i també la Medalla d'Or de les Belles Arts de l'Estat espanyol. El 1983 el realitzaran moltíssimes retrospectives de forma internacional en celebració del seu noranta aniversari, com Joan Miró: A Ninetieth-Birthday Tribute, al Museum of Modern Art de Nova York o Joan Miró: anys 20. Mutació de la realitat, a la Fundació Joan Miró de Barcelona. Morirà a Palma de Mallorca el mateix any el 23 de desembre.