Biografia
Baltasar Lobo (Cerecinos de Campo, Zamora 1910–París 1993) és un dels exponents de l'escultura moderna a Espanya, reconegut per les seves obres en guix i terracota.
Entre el 1922 i el 1927 treballa com a aprenent al taller d'art de Ramón Núñez a Valladolid, i obté una beca d'estudis per a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid, on roman els tres primers mesos, alhora que realitza els cursos nocturns de dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis. Durant aquest període Lobo entra en contacte amb la modernitat a partir de l'impacte que li produeix una exposició al Jardí Botànic, el 1929, que reunia obres de Picasso, Gris, Gargallo i Hugué, entre d'altres.
En esclatar la Guerra Civil, Lobo es refugia amb la seva dona, l'escriptora Mercedes Guillén, a París, on s'instal·len al taller abandonat de Naum Gabo, a Montparnasse. A partir d'aquesta data fixa la seva residència a la capital francesa, on coneix Picasso, Julio González i Pevsner, i fa amistat amb Henri Laurens. Llop es va introduint a l'ambient artístic parisenc, i el 1945 participa a l'exposició Mestres de l'Art Contemporani, a la Galeria Vendôme de París, juntament amb Matisse, Picasso, Léger, Laurens, Bonnard i Utrillo. Un any més tard, l'escultor inicia un cicle d'obres sobre la maternitat, tema que presideix la feina fins a finals dels anys cinquanta. A partir d'aquesta dècada presenta nombroses exposicions individuals i col·lectives a Tòquio, Caracas, Estocolm, Hèlsinki, Berlín, Zuric, París, Madrid i Barcelona. En aquesta època rep encàrrecs per fer escultures monumentals, com la Maternitat per a la Universitat Central de Caracas (1952).
El 1977 realitza un viatge a Grècia ia Creta, a partir del qual reprèn els temes mitològics a la seva obra. Durant aquests anys se li atorguen nombroses distincions, com ara el Premi Oficial de les Arts i les Lletres (França, 1981), el premi André Susse d'Escultura (1958) o el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (Madrid, 1984), entre d'altres.
