Lluís Graner

Artista nascut a Barcelona el 1863, va estudiar a l’Escola de la Llotja, on va aprendre dels mestres Antoni Caba i Benet Mercadé. En el seu últim any acadèmic va aconseguir una beca per anar a Madrid, on va estudiar els mestres del Museo del Prado. Posteriorment, va marxar a París, on es va fer membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França, i des d’on anava produint i enviant obres per exposar-les a la capital catalana. Havent estudiat els artistes i les tendències parisenques, més endavant va tornar a Barcelona, però va seguir exposant per diferents ciutats de tota Europa com Berlín, París, Madrid, Munic, Düsseldorf, entre d’altres. Finalment, l’any 1895, va presidir el Cercle Artístic de Barcelona. Les seves pintures eren d’un estil més aviat realista, sent motius costumistes com la vida quotidiana dels humils un dels temes més recurrents a la seva obra. Tot i que es va inclinar més a representar escenes d’interiors, en el que jugà amb els efectes de la llum, a vegades arribant a ser teatrals o exagerats, també va realitzar paisatges. De fet, a principis de la dècada del 1900, va ser mestre de Joaquim Mir, sent el responsable de la seva iniciació en el gènere del paisatge. Graner desitjava que els seus treballs esdevinguessin una síntesi de totes les arts; amb aquesta finalitat en ment, va muntar visions musicals i espectacles que combinaven la poesia amb la música, escenografia i cinema. Tanmateix, el projecte no va prosperar, i va decidir marxar a Amèrica, on es dedicà de nou a la pintura. L’Havana, São Paulo, Montevideo, San Francisco, i finalment el 1920 s’establí a Nova York. Fins el 1927, que va tornar a Barcelona. Va morir a la capital barcelonina un any després.