Pablo Gargallo

Pablo Gargallo està considerat com un dels escultors espanyols més importants de principis del segle XX, juntament amb Julio González. Nascut a Maella, Aragó, es va traslladar amb la seva família a Barcelona el 1888, on es va relacionar amb els artistes del famós Quatre Gats, cercle cultural freqüentat per Pablo Picasso i Isidre Nonell, entre d'altres. Va ser deixeble de l'escultor Eusebi Arnau. El 1903 va estar a París durant sis mesos després d'obtenir una beca i va tornar a París el 1911, on va fer amistat amb Modigliani i Juan Gris. Va ser a París on la seva obra va madurar cap a un estil d?escultura basat en la creació de peces tridimensionals amb xapa metàl·lica plana. Basant-se en les tradicions espanyoles de l'artesania del metall fi, va començar a compondre màscares a partir de fines làmines de ferro i coure, martellades, recargolades, tallades i encaixades, desenvolupant una nova manera d'expressió plàstica que va tenir una influència considerable i creixent a la expansió del llenguatge escultòric de dècades posteriors. Va ser un dels primers a practicar la transposició de la superfície convexa a la còncava i va ser també, a la seva obra posterior, un dels primers a donar un significat positiu a l'espai tancat en una obra escultòrica. La seva obra es caracteritza per la combinació entre classicisme i experimentació, integrant les innovacions del cubisme i jugant amb el volum i el buit. Pablo Gargallo va aprendre a treballar el ferro a l'Escola de la Llotja de Barcelona i va desenvolupar la major part de la seva obra en coure, ferro i plom. També devia aprendre dels artesans del ferro durant la seva col·laboració en grans projectes com la construcció del Palau de la Música Catalana o l'Hospital de Sant Pau.