Xavier Corberó

Xavier Corberó i Olivella (Barcelona, 1935 – 2017) va partir d'un informalisme treballant sobre elaborades superfícies de bronze, evolucionant cap a una tridimensionalitat en què sovint introduïa el moviment generat per corrents electromagnètics. Posteriorment, va abandonar el treball dels metalls (bronze i acer inoxidable) i es va dedicar a la realització d'escultures en marbre i pedra, encara que la depuració formal i el polit de les superfícies van ser omnipresents en la producció. Va començar a dibuixar i treballar els metalls al taller del seu pare, i més tard a l'Escola Massana; a la Central School of Arts and Crafts de Londres va conèixer l'obra del cèlebre escultor Henry Moore, període en què també va cultivar la pintura. Va participar a la Biennal Hispanoamericana de 1955. Va exposar individualment a Lausana el 1959, on va viure un període clau de la seva formació treballant en la fosa dels Medici. Va actuar en diversos col·lectius europeus i als salons de Maig de Barcelona, on va guanyar els premis Manolo Hugué (1960) i Ramon Rogent (1961). Dos anys més tard va exposar a Munic, on va rebre la medalla d'or de l'estat bavarès, va continuar exposant a Pittsburgh, Nova York i el Japó, i va ser convidat a fer conferències i sessions de taller als EUA, on va residir moltes vegades. A finals de la dècada del 1960 va publicar una sèrie de litografies i aiguaforts, i el 1972 va fundar el Centre d'Activitats i Recerca Artístiques de Catalunya a Esplugues de Llobregat. Corberó va ser qui va projectar la seva seu com un conjunt de nou edificis comunicats entre si per una desena de patis, l'element dels quals predominant són més de 300 arcs. La seva projecció pública va agafar força quan l'Ajuntament de Barcelona li va encarregar l'elecció de les obres dels espais públics de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, per als quals també va dissenyar les medalles. Altres obres seves a la ciutat són A Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1983), L'ou com a balla. Homenatge als artistes del Poble Sec (1987), Terminus Columns (1988), El viatger (1992) i A Josep Tarradellas. Pedra sobre pedra (1998). Entre els seus darrers treballs cal destacar l'escultura per a la col·lecció de la Fundació March (1973), a Cala Rajada (Mallorca) i Homenatge al Mediterrani (1983), a la Plaça de Sóller de Barcelona. També es va destacar com a dissenyador de joies, amb peces fetes de diferents materials. Hi ha obres seves al MoMA de Nova York, a l'Stedelijk Museum d'Amsterdam, al Victòria i Albert Museum de Londres, entre d'altres.