Miquel Barceló

Miquel Barceló (Felanich, Balears, 1957) és un pintor i artista català les obres del qual es caracteritzen per elements orgànics, col·locats sobre llenços coberts de pintura. Per experimentar amb les reaccions físiques i químiques que genera la natura, l'artista també va treballar sobre llenços amb capes consistents de pintura exposades a diferents condicions meteorològiques. La seva pintura encarna nombroses referències culturals: el fons mediterrani de la seva illa natal i de Mali, on va residir alguns anys a partir del 1988; la pintura d'acció, les obres de Jackson Pollock, Joan Miró, Antoni Tàpies, art conceptual i art brut. Heretà el seu interès per l'art de la seva mare, pintora. Va assistir a classes de dibuix i modelatge a l'Escola d'Arts Decoratives de Palma de Mallorca del 1972 al 1973, continuant a l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona el 1974. Aquell mateix any va viatjar a París on va veure pintura de Paul Klee, Jean Dubuffet i va descobrir l'art brut, un estil que hi tindria un impacte durador. Abandonant els estudis, va continuar la seva formació autodidacta explorant la pintura d'artistes com Lucio Fontana, Mark Rothko, Jackson Pollock i Willem De Kooning. A mitjans dels 70 entra al Grup Taller Llunàtic, té la seva primera exposició a Barcelona i d'altres a Mallorca. La fama internacional de Barceló va arribar en la seva joventut quan va participar a la Biennal de Sao Paulo (1981) ia causa de la Documenta 7 de Kassel (1982) en què va ser presentat per Rudi Fuchs. A més, el seu treball com a il·lustrador de llibres (entre d'altres de Dante, Paul Bowles i Enrique Juncosa, etc.) i la literatura van influir en la producció. La seva obra inclou enormes teles i murals, escultures de terracota i ceràmica on aquestes aportacions es transfiguren en una síntesi personal neoexpressionista, amb força creativa i una densa presència de matèria i ofici artístic. Divideix el seu temps entre Mallorca, París i Mali. És l'artista més jove a exposar al Musée du Louvre, on va exhibir el seu treball d'il·lustració per a La Divina Comedia de Dante. Ha tingut retrospectives en institucions de renom, inclòs el Centre Pompidou (París), el Museu Picasso (París), el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid), el Guggenheim Bilbao (Espanya), i està inclòs a moltes col·leccions públiques i privades estimades a tot el món. També té fama d'haver decorat llocs com ara la Capella del Santíssim de la catedral de Mallorca i el sostre de la sala de drets humans de l'ONU a Ginebra. Ha rebut el Doctorat Honoris Causa de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona el 2012 i de la Universitat de Salamanca el 2017.