Jordi Alcaraz

Jordi Alcaraz (Calella, Barcelona, 1963) es considera un artista multidisciplinar. Va començar la seva carrera artística com a escultor i gravador. La seva obra s'ha exposat en exposicions individuals i col·lectives, a Madrid a les galeries Brita Prinz i Nieves Fernández, a Barcelona a la Galeria Joan Prats i al Centre Cultural Tecla Sala d'Hospitalet de Llobregat, a Palma de Mallorca a la sala Pelaires, a Oviedo a galeria Vértice, a Almagro a la galeria Fúcares, etc. També ha exposat individualment a diversos països d'Europa i Amèrica: a Alemanya, a les galeries Michael Hass de Berlín i Stephan Röpke de Colònia, Itàlia a la Galleria Torbandena de Trieste, al Canadà, a Caroline Dimnik Contemporary, Toronto, Estats Units, Jack Rutberg Fine Arts de Los Angeles, Suïssa, etc. Ha concorregut a fires internacionals, com Arco, fira en què participa assíduament des de 1997, Art Bassel, Art Fiera (Bolonya), Art Colònia, Art Chicago, Premi New York (2008 i 2009), Fira d'Art de Miami, Art Lisboa, Toronto International Art Fair, etc. Partint dels conceptes tradicionals de la pintura i l'escultura, Alcaraz reflexiona sobre el volum, el llenguatge i el temps, mitjançant l'ús d'elements com l'aigua, el vidre, els miralls, la reflectació o els llibres recurrents a la seva obra, per fer de forma artesanal i imaginativa escultures pintades o pintures esculpides. En el llenguatge pictòric prevalen el blanc i el negre i la interrelació de transparències i forats, possibilitant arribar a veure espais arcans, plens de màgia. Recorre sovint en els títols de les seves obres a jocs poètics de paraules sorprenents, en la tradició dels poemes visuals de Joan Brossa. Juga també amb els materials buscant despertar la curiositat a l'espectador: vidres que es fonen o es contrauen; bosses pigmentades que s'enfonsen en superfícies cristal·lines; escultures de fusta travessant urnes de metacrilat, que passen de la foscor nocturna a la llum diürna; un cromatisme que fuig dels pots de pintura mitjançant forats imaginats; taques negres de les quals brolla pintura blanca; retrats impossibles. Les seves obres, fent servir elements molt simples, són en certa manera, segons ell mateix explica, obres inacabades, que busquen superar els límits tradicionals dels gèneres artístics.