El debat sobre la compra del fons Santos Torroella continua ben viu a pocs dies de la seva votació. Entre els arguments a favor hi ha el fet que pot ser una bona operació cultural per a Girona, ja que atraurà nous turistes i permetrà potenciar les col·leccions ja existents. En contra, hi ha qui posa en dubte la seva capacitat d’atracció i qüestiona la necessitat de dedicar-hi 3,9 milions d’euros.
GIRONA | LAURA FANALS Una col·lecció potent que serveixi per dinamitzar l’art contemporani a Girona i potenciar encara més el turisme, o una despesa innecessària que hipotecarà la ciutat sense aportar més visitants? A pocs dies que l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), porti a ple la proposta de comprar el fons del crític d’art Rafael Santos Torroella, el debat continua encès. Pocs són els que dubten, a hores d’ara, del valor artístic de les peces del fons d’art -que inclouen un Dalí, un Picasso, un Tàpies i un Picabia, entre altres-, així com de la biblioteca i l’arxiu. El debat se centra, més aviat, en la conveniència o no que Girona es gasti 3,9 milions d’euros de diner públic (més el que pugui costar la rehabilitació de la Casa Pastors) en aquesta col·lecció, ja que alguns dubten de si serà capaç d’atreure més turisme, com pretén el govern local.
A la comissió informativa sobre el fons Santos Torroella, forçada pel PSC i el PP, es van poder escoltar opinions d’experts de diversos àmbits (des de l’acadèmic fins al turístic, passant pel món de l’art i de la taxació). Entre els principals arguments a favor de la compra hi ha el seu valor artístic i la dinamització que podria suposar per a la cultura de la ciutat. Segons va explicar el taxador Artur Ramon, la col·lecció compta amb un vèrtex “molt potent” dels anys 1920-30, amb molts elements d’avantguarda que tenen projecció més enllà de Catalunya. Per això, igual que el periodista Josep Playà, considera que podria ser un bon complement per a les col·leccions que ja existeixen a Girona, i que podria servir per dinamitzar-les. De fet, ?l’exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, pensa que la col·lecció, per si sola, potser seria insuficient, però que amb una visió de conjunt podria suposar l’inici d’un projecte global sobre l’art contemporani. Per la seva banda, l’arquitecte Josep M. Birulés creu que la rehabilitació de la Casa Pastors no seria gaire cara i que podria estar acabada en un parell d’anys.
A l’extrem contrari, aquells que posen en dubte la compra del fons ho fan perquè no estan gens convençuts que serveixi com a pol d’atracció turística. Una de les més crítiques ha estat la crítica d’art i membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) Pilar Parcerisas, qui adverteix que la majoria d’obres no tenen valoració al mercat internacional i, per tant, no seran gaire atractives per al turisme. A més, subratlla que les peces estan “sobrevalorades” en els preus de mercat d’avui, ja que l’any 2012 dos antiquaris de Barcelona van oferir 1 i 2,2 milions respectivament. Pel mateix preu, va indicar, es podria fer una “molt bona col·lecció d’art contemporani de cap i de nou de primera línia”.
Per la seva banda, la degana de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, Dolors Vidal, creu que el fons no atraurà més turisme, ja que falla el model de gestió (que, al seu parer, hauria de ser publicoprivada) i perquè, turísticament, és un recurs del passat.
De la mateixa manera, el crític d’art Eudald Camps va mostrar el seu temor que, un cop s’hagi adquirit la col·lecció, hi hagi dificultats sobre el seu destí, ja que “Girona viu molt d’esquena als seus museus i els seus artistes”.
