EL PUNT AVUI
22 novembre 2017
Les galeries d’art, i ja no diguem els antiquaris, fa un munt d’anys que pateixen. A la crisi econòmica se n’hi ha d’afegir una altra, de tendència negativa, més crua i tot: la dels valors estètics. Però, desenganyem-nos, el sector ha fet poca cosa per superar les adversitats. Mentre les galeries s’han limitat a fugir del centre per trobar locals més assequibles, els antiquaris directament han anat desapareixent. Els canvis d’emplaçament no han comportat reorientacions profundes dels models de negoci per adaptar-se als temps. Les galeries continuen sent com les de tota la vida. I aquestes ja no donen per a més.
Artur Ramon i Navarro, quarta generació d’una família apassionada igualment per l’art i per les antiguitats, ha decidit anar més enllà de la mudança i s’ha enginyat una nova manera d’exposar l’univers de la creació artística. Una manera més imaginativa i més personal que deixa enrere la botigueta clàssica. El trasllat ha estat, no cal ni dir-ho, dolorós. Feia 75 anys que estaven instal·lats al barri Gòtic, al carrer de la Palla, on va obrir el negoci el seu avi el 1942 (el besavi havia començat 31 anys abans a Reus i després va anar a Sitges). Però el carrer de la Palla ja no és el que era: ha deixat de fer olor d’antiguitats i de llibres; ara en fa de bibelots i la pressió del turisme és “insuportable”.
L’oportunitat la va trobar al número 19 del carrer de Bailèn, una finca de finals del XIX que havia estat la seu d’una empresa tèxtil. Actualment aquest sector de l’Eixample conegut com el Chinatown de Barcelona (darrerament, en hores baixes) està en plena transformació econòmica i cultural. Però si l’exterior promet, l’interior de la nova galeria dels Ramon (l’Artur i la seva germana Mònica amb el pare, també Artur, encara actiu) té l’energia dels projectes que aspiren a tot. S’inaugura divendres. Són dues plantes de 1.000 m², una a peu de carrer en la qual posaran el seu fons de 6.000 antiguitats a les mans d’artistes, comissaris, escenògrafs i del talent que faci falta. El repte és reinterpretar i “contemporaneïtzar” la vellúria dels objectes bells. “Volem fer sexies les antiguitats.” Han començat amb mobiliari barroc intervingut per Pamen Pereira. Màgia.
La planta alçada no té ni aspecte de galeria, sinó de pis on conviu material artístic d’estils i èpoques diverses. I que bé que conviuen el vell i el nou quan tenen categoria. També hi ha una biblioteca amb 8.000 llibres oberta als estudiosos, un gabinet de dibuixos que replica en petit el del Museu del Prado i un espai expositiu temporal on Ramon farà presentacions “només quan tingui coses potents a ensenyar”. Ensenyar per ensenyar, no. La primera proposta és un recital de pintura caravaggista: Bassetti, Borgianni, Caracciolo i Ribera. S’hi ha d’anar amb pitet.
