LA VANGUARDIA Cultura|s, 24/11/2019
La Canuda era una de les llibreries de vell amb més sabor de Barcelona. Allà vaig passarme hores buscant tresors. Avui no existeix, com tants llocs màgics del nucli antic. Mantinc amistat amb el seu propietari, Santiago Mallofré, tan apassionat pels llibres com per les persones. Em cita al restaurant Casa Agustí i el seu cutis sempre bronzejat destaca com el sol un dia de boira. Em presenta Roberto L. Zuñet, artista nascut a Cienfuegos, Cuba, que va conèixer fa vint anys i va decidir oferirli un somni: creuar l’Atlàntic i despertar d’un malson en el qual el comunisme públic conviu amb el capitalisme privat. El Roberto m’explica que quan va arribar a Barcelona li va semblar un globus pintat que quan es bufava s’estenia davant els ulls. És dissenyador gràfic i pintor i m’ensenya al seu mòbil una galeria d’imatges de les seves obres, retrats en aquarel∙les i pintures.
Em sobta la seva capacitat per captar la realitat de forma tan sintètica i em fixo en traços gruixuts sense gairebé preparació que recorda Fortuny, Casas, Boldini, Sargent… M’explica que admira també pintors contemporanis i realistes –no és un oxímoron– que desconec i els apunta a lameva llibreta: Nicolás Uribe,Mark Tennant, Zoey Frank,Mark Maggiori, entre d’altres.
Quan ens acomiadem des del taxi els veig de lluny: semblen personatges bíblics, pare i fill, a la recerca d’un món per descobrir. Sort que encara existeixen persones com ells que ens permeten confiar en aquesta abstracció inquietant que anomenem, parafrasejant André Malraux, la condició humana.
Artur Ramon
