Artur Ramon Navarro
EL PUNT AVUI, 14.06.2012
Un dia de juny de 2006 vaig dinar amb l’alcalde Xavier Trias quan era el líder de l’oposició municipal perquè en Quim Forn, el qual també hi va assistir, m’havia dit que volia conèixer algunes possibles propostes entorn del món de l’art a Barcelona i amb molt de gust li vaig suggerir les que pensava més apropiades. Recordo que entre les sugerències, vaig incidir en la recuperació dels dos pavellons de la fira pel MNAC. Acabava de ser president del saló d’Antiquaris i coneixia la fira per dins i creia que no havia de ser difícil el préstec, atès, a més, que el MNAC i la fira comparteixen dues institucions en la seva estructura: el propi Ajuntament i la Generalitat. LLegeixo ara que finalment els pavellons de la fira passaran al museu i que un dels quals albergarà una part de la col·lecció Carmen Thyssen de pintura catalana. Mai vaig pensar que els pavellons firals s’ocupessin de la col·lecció de la baronessa perquè el MNAC té prou obres que necessiten espai i també perquè serien idonis per a programar les exposicions temporals i competir amb Caixaforum en un mateix emplaçament o mostrar aquella història de l’art no avantguardista de la postguerra que hem anat deixant de banda i oblidant. Sigui com sigui, aquesta és una gran notícia perquè integra el museu amb la plaça Espanya. Alguns crítics ja han fet la comparació fàcil amb la milla d’or madrilenya sense comprendre que tota comparació és odiosa i molt frustrant si es fa des de una més que evident inferioritat en els continguts. En tot cas, celebro que aquell dinar fos la primer llavor que, en part, donarà bons fruits i comprenc naturalment l’anonimat en l’origen de la idea perquè de tant repetir-la ja es col·lectiva, és a dir, de ningú i de tots.
