Afortunadament, ja s’han acabat les festes i hem sobreviscut sense massa danys col·laterals. La única cosa que ara trobo a faltar és la sèrie de TV3 Porca Misèria que ajudava a alegrar el final del diumenge, el dia més funest de la setmana. Sí, la millor sèrie que ha produït TV3 al llarg de la seva història ha decidit posar punt i final. ¿Per què?. Diuen que l’audiència havia anat baixant de la mateixa manera que s’enredava l’argument. Justament el gran mèrit d’aquesta sèrie era la seva mirada fresca sobre una realitat que ens és molt propera als que tenim entre trenta i quaranta anys. Personatge ben construïts, diàlegs correctes, argument real i una posada en escena moderna han fet de Porca Misèria una sèrie ja de culte. En Joel Joan ha aconseguit transformar un gènere, el del culebrot català, que d’ençà de Poble Nou, que ell mateix va protagonitzar com a actor, no s’havia mogut de la cosa nostrada i menestral. Possiblement, Mar de Fons fou també un intent de trencar els esquemes domèstics i els tics populars que han caracteritzat les nostres sèries. Porca Misèria ho havia aconseguit amb èxit i la seva proposta era interessant i creïble, ben estructurada, allunyada del tòpic i amb uns moviments de càmera, posada en escena i música que s’apropaven més al cinema independent que a la nostra tradició de sèries televisives.
Un dels grans encerts de Porca Misèria fou, sense cap mena de dubtes, el càsting. Cada actor interpretava a la perfecció el seu paper, des de la veterana Mercè Sampietro com La Cardona, imponent madura egoista i egocèntrica que alguna vegada hem conegut, passant per actors com l’Anna Sahún, la Laia, que per primera vegada feia real un tema tant mal tractat a la televisió com el científic, o la Clara Segura com a Maria, la realitzadora de la Cardona i bona professional, dona que no ha tingut massa sort en l’amor, o el Julio Manrique com a Àlex, home bohemi que viu en un veler ancorat al port, seductor i pillo; o el Roger Coma com a Roger, l’empresari agressiu i cínic que no ha trobat el sentit de la seva vida, la qual contrasta amb la del seu germà, en Pere Brunet, el guionista del programa de la Cardona, interpretat per Joel Joan, l’únic que acostuma a fregar la sobreactuació. I no ens deixem la Mercè Martinez, la Natàlia traductora i enamoradissa, una autèntica revel.lació.
Porca Misèria ha sabut oferir un projecte coherent i honest amb la realitat que volia representar. I ho ha fet fugint de la cultura del papas i mamas que tant habituals ens tenia la nostra, i centrant-se en les relacions humanes i en una ciutat, Barcelona, convenientment filmada. Al final, potser caldrà agrair algú que s’hagi encarregat de matar matat la Porca Misèria perquè així li ha donat sentit a la sèrie. Només valorem una cosa quan la perdem i hagués estat una llàstima que aquesta proposta natural i fresca s’hagués perpetuat en mil.lers de capítols i a través dels anys. La pena és que els diumenges tornen a ser tristos amb un Barça que fa pena i amb la Misèria morta i enterrada. Sobreviurem, però!.
Artur Ramon Navarro
