El 1890 el Diario Mercantil definia perfectament el quadre que ens ocupa: “Una figura tendida en el pavimento con heridas sangrantes”. Així el va pintar Rusiñol aquell mateix any en una tela que va adquirir a Montmartre segons la inscripció al dors: “Colours fines. Toiles à tableaux. Pignel Dupont, 17 rue Lepic, Montmartre Paris”. Si comparem la imatge del quadre que va pintar Rusiñol amb la que cinquanta anys després va fotografiar Serra podem jugar a les diferencies com ho fem al diari, tot i que aquí ens costarà trobar-ne set. N’hi ha tres. La més evident és la figura de l’home mort que ha estat tapada. Assegut en l’ampit del finestral s’ha inclòs una dona i davant seu una cadira convertint un magatzem sinistre on acaba de passar una tragèdia en el porxo d’una casa menestral. Curiosament, la porta de fusta ha estat també manipulada i ja no està formada per barrots i darrera un porticó, el qual ha estat eliminat i només es veuen les lames de la fusta possiblement amb la idea de relaxar el dramatisme de l’escena. De fet, aquesta porta mig oberta funciona en la composició insinuant la sortida de l’assassí. Al fons hi ha un foc encara encès i en primer terme runa, potser alguna d’aquestes pedres han servit per matar l’home. Rusiñol pinta aquest quadre a París o a Manlleu, no ho sabem, però si sabem que darrera la imatge de l’escorç de l’home mort hi ha la pintura de Manet que coneixia d’a prop, especialment L’Home mort que va pintà vint-i-cinc anys abans.
Per què el quadre que va pintar Rusiñol va ser transformat canviant el tema?. Possiblement per fer-lo més comercial. El tema no és el més agradable per penjar en un saló i algun desaprensiu va voler-lo millorar, tot canviant aspectes primordials del seu relat. No conec qui el va manipular encara que puc imaginar-ho però si sé ser que el quadre va ser venut dues vegades amb les dues versions perquè va passar per les nostres mans. A principis dels vuitanta el vem vendre a un amic doctor tal com l’havíem adquirit, és a dir, amb la dona i la cadira. Vint anys després el quadre ens va retornar i mentre es netejava,- els vernissos l’havien engroguit molt-, va sorgir el mort. Llavors la nostra restauradora ens va explicar que aquell era el seu estat natural i que la dona i la cadira havien estat afegides. Vam consultar al pare Josep Laplana, reconegut expert en Rusiñol, i ens va confirmar la nostra hipòtesi. El quadre penja ara d’un apartament del Passeig de Gracia tal com el va pintar Rusiñol i als seus propietaris no els importa l’escena de l’assassinat retrobat.
Artur Ramon
