Surto de l’hotel i entre el jet-lac, que estic per sota els vint graus i la nevada d’ahir a la nit no sé on sóc. Creia que havia arribat a Manhattan i en canvi sembla que m’endinsi en un paisatge sortit dels Alps. Enfilo Madison i arribo a la Morgan Library on m’espera el conservador de dibuixos per mostrar-me una de les joies bibliogràfiques del Renaixement italià: un llibre d’hores miniat que Giulio Clovio va realitzar durant nou anys pel cardenal Alexandre Farnese. Una obra de 1546, clau per entendre la cultura de la Roma del Renaixement clàssic i de la qual Vasari comenta que es molt difícil de veure. Em sorprèn la mida més aviat petita (del tamany d’una Moleskine bàsica) i la qualitat de vellut de les imatges. En les seves vint-i-vuit miniatures se succeeixen formes provinents de Miquel Angel, un elogi del contraposto que marcarà la cultura del Manierisme. D’aquí sorgeix El Greco, el qual va retratar a Clovio subjectant aquest llibre que tinc ara davant meu.
El conservador es posa uns guants blancs com un cirurgà llest per a la intervenció i va passant les pàgines que em deixa mirar però no tocar. Comentem les làmines, ens endisem per mons quasi onírics d’una ornamentació delicada i tot plegat sembla un compendi de tantes imatges viscudes a Italia. No puc deixar de pensar en la vista de la riba del Tiber amb la illa com la proa d’un vaixell en una Roma banyada en un blau pàl·lid. Surto reconfortat després de tanta bellesa i ja no sento el fred.
Artur Ramon
