4 febr. 2023 | Assumpció Cardona | El Temps de les Arts
Dues exposicions actuals a Barcelona: la de “Mestre de Cabestany, espurnes de marbre” a la galeria Artur Ramon i la de “Lola Anglada, a tendresa perenne” a la galeria Sicoris posen de manifest la tasca de recuperar el passat artístic català que algunes galeries barcelonines fan des de fa ja molts anys i malgrat les dificultats i situacions adverses, continuen desenvolupant amb il·lusió una feina d’investigació i recerca que demana molt temps, a més de cops d´atzar i que va molt més enllà del guany econòmic que en puguin treure, cosa absolutament necessària per sostenir aquests centres que en definitiva són comercials i privats i, per tant, independents econòmicament.
A més de les dues galeries citades també hi podem afegir entre d‘altres la Sala Parés, la galeria Ghostland, Palau Antiguitats i Clavell&Morgades Antiguitats. Són exemples de galeries d’època, que tenen especial interès a promocionar l’art català del passat a la vegada que algunes també ho combinen amb l’exhibició de l’art més contemporani. N’hi ha que estan més especialitzades com la galeria Gostland, en modernisme català, la Sala Parés i la galeria Sicoris en art dels segles XIX i XX. D’altres, com Artur Ramon, Palau Antiguitats i Clavell&Morgades Antiguitats, mantenen més el perfil d’antiquari i les seves recerques van des de l’època medieval fins a la guerra civil, sense descartar obres posteriors.
Totes aquestes galeries tenen en comú que són de segona o més generacions i el perfil actual del galerista antiquari és el d’historiador de l’art, que ha de buscar l’equilibri entre la passió per l’art que el porta a la recerca i investigació de peces artístiques i el manteniment d’un espai galerístic on sovint també hi ha personal especialitzat en art, amb totes les despeses que comporta.
Els darrers anys aquests espais d´art han fet exposicions memorables que han comissariat ells mateixos —totes tenen pàgina web on es pot veure informació sobre aquestes mostres— de les quals a més, en la majoria dels casos, queden uns catàlegs molt acurats fets amb la col·laboració d’especialistes i que sens dubte han suposat un bon esforç econòmic i de gestió. Algunes d’aquestes exposicions també han anat acompanyades de conferències fetes per especialistes, a banda que el galerista, quan entres en aquestes galeries, sempre està disposat a donar-te explicacions de manera gratuïta, independentment de si ets un possible comprador. Fan, doncs, una tasca de difusió de l’art important que en la majoria de casos queda en un pla massa discret.
Cal no oblidar que també són col·leccionistes d’art —amb una col·lecció que en podríem dir fluida— que presten obra per altres exposicions, incloses les dels museus. A més com a especialistes en art, coneixen les mancances que tenen els museus i les peces que els poden interessar i de fet venen els obres com ha estat el cas recent de la venda de quatre peces de Mestre de Cabestany al MNAC.
I aquí arribem a la present exposició sobre aquest Mestre a la galeria Artur Ramon que és la suma i coordinació de tres antiquaris: Artur Ramon, Sergi Clavell i Albert Martí perquè com comenta aquest darrer “tal com està el mercat, col·laborant arribes a més llocs.” De fet, aquests tres galeristes ja fa temps que col·laboren junts i han fet altres projectes comuns com la magnífica exposició del 2018 “Ismael Smith, Barcelona, París, Nova York” comissariada per Albert Martí, Santi Mercader i Sergi Clavell amb textos al catàleg de Josep Casamartina, amb moltes obres inèdites i algunes que s‘havien cedit per a la gran exposició sobre Smith que es va fer al MNAC el 2017.
Superfície velada de la portalada de Sant Pere de Rodes i capitell de la portada, Galeria Artur Ramon
L’exposició actual a la galeria Artur Ramon, es gesta en plena pandèmia quan l’antiquari Sergi Clavell va trobar per atzar en una casa un cap de marbre, un fragment de relleu amb uns peus i un fragment de columna amb decoració vegetal del Mestre de Cabestany. Al mateix temps va morir Jaume Barrachina, a qui va dedicada l’exposició, expert en Mestre de Cabestany i col·leccionista de quatre de les seves obres que el Museu de Peralada ha cedit per l’exposició. La mostra es completa amb l’única peça del Mestre que hi ha hagut al mercat al segle XXI propietat de l’antiquari Albert Martí Palau. Totes les peces formaven part de la portalada del monestir de Sant Pere de Rodes i així s´ha fet un discurs museogràfic que recrea un ambient monacal amb tocs contemporanis amb la intervenció de l´arquitecte Antonio San Martín. Mentre es gestava el projecte expositiu, el MNAC va comprar les quatre peces que estaven a la venda i tot i així s’ha continuat amb l’esforç d’oferir al públic fins al 24 de febrer, la possibilitat única de veure juntes les vuit peces i comptar amb un catàleg científic a cura del Dr. Manuel Castiñeiras i Jordi Camps. Per a un comentari més detallat sobre l´exposició i les obres de Mestre de Cabestany podeu consultar en aquesta revista l’article de l’especialista en Cabestany Laura Bartolomé “El Mestre de Cabestany, pioner de l’escultura romànica catalana” (13-10-2019) i el que sortirà pròximament més específic de l’exposició.
Fins al 15 de març, a la galeria Sicoris es pot veure una exposició sobre Lola Anglada, proposta ben lloable si tenim present que les dones artistes encara estan poc representades a les nostres galeries. L’exposició és interessant perquè a més de dibuixos i il·lustracions, recull obres de tipologies més desconegudes de l’artista com la ceràmica pintada, pintures a l’oli i escultures que mostren una Anglada difícilment classificable dins un realisme costumista més propi del segle XIX, amb escenes de la pagesia però també més refinades i galants, amb bon domini de la composició i del color. Ha costat deu anys reunir aquest conjunt d´obres que conformen un discurs molt complet de les diverses facetes artístiques de l’artista.
Lola Anglada, Maternitats, oli sobre tablex i terrissa cuita. Galeria Sicoris
A tot el que hem dit, hem d’afegir la tasca també especialitzada de manteniment que té el galerista antiquari, com és la restauració de les peces, dotar-les de marcs i suports apropiats i tenir-les en un ambient climatològic adequat. Com diu Miquel Sauret: “Ja que la majoria dels galeristes no poden gaudir del plaer creador dels artistes, aquesta recreació, condicionament i descripció de “les seves col·leccions” és la seva obra i la seva aportació al món de l’art.”
Lola Anglada,rajola policromada. Galeria Sicoris
Des del 1840 que es va crea la sala Parés, a Barcelona hi ha hagut amb molts alts i baixos, una continuïtat galerística que en determinats moments, com en temps de la dictadura de Primo de Rivera, va ser molt important perquè va suplir la manca d’exposicions oficials i va permetre la visibilitat de l’obra dels artistes. Avui dia, les galeries continuen tenint un paper rellevant no només en el mercat de l’art, també en el panorama artístic. Algunes han hagut de tancar… d’altres tenen molt poc públic i la seva tasca passa inadvertida. Potser, com raona Mònica Ramon, hauríem de fer pagar entrada perquè se’ns valori més?
Agraïments: Agraeixo la col·laboració de diversos galeristes que han fet possible l´el·laboració d´aquest article: Aaron Aracil, Albert Martí, Mònica Ramon i Miquel Sauret.
