27/01/2023 | Antoni Ribas Tur | Diari Ara
Una exposicio sobre el Mestre de Cabestany reuneix els fragments que ha comprat la Generalitat i d’altres del Museu de Peralada
La desapareguda portalada romànica del monestir de Sant Pere de Rodes seria una de les grans meravelles de l’art medieval català, al mateix nivell que el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Tapís de la Creació del tresor de la catedral de Girona i la portalada del monestir de Ripoll. Una de les principals raons per les quals ho seria es troba en la singularitat del seu autor, l’escultor batejat als anys 40 com el Mestre de Cabestany i molt valorat actualment a Europa i els Estats Units.
El professor de la UAB Manuel Castiñeiras el defineix com “el Picasso del segle XII” amb motiu de l’exposició a Artur Ramon Art (Bailèn, 19) de quatre fragments d’obres del Mestre Cabestany que el departament de Cultura va comprar per 250.000 euros al mateix Artur Ramon i als col·legues de Palau Antiguitats i Clavell & Morgades Antiguitats, i amb els quals la Generalitat satisfà, com diu també Castiñeiras, el “deute històric” que el museu tenia amb aquest escultor, perquè fins ara no hi estava representat. L’exposició té un afany científic i inclou un catàleg amb textos de Castiñeiras i de Jordi Camps, l’exconservador de Romànic del MNAC.
Reconstrucció de la portalada del monestir de Sant Pere de Rodes. BENET FERRER / ARA
Els quatre fragments escultòrics són un cap que havia format part de l’exposició del mateix museu Ex unge leonemi tres fragments inèdits fins ara: un segon cap amb part de l’espatlla dreta, un fragment de la part inferior d’un personatge de l’escena de la curació d’una dona que pateix hemorràgies, i un petit fragment d’indumentària. Aquests tres fragments els va trobar un pastor de la Selva de Mar i, quan la Generalitat els va comprar, els tenia una família de Barcelona. Hi ha més fragments de la portalada al Fitzwilliam Museum de Cambridge, el Worcester Art Museum de Massachusetts, el Museu d’Art de Girona, el Museu de l’Empordà, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, la col·lecció Oleguer Junyent, l’Ajuntament del Port de la Selva i, en aquesta mateixa localitat, a Ca l’Elvira, Can Vives i l’antiga rectoria de l’església parroquial.
El muntatge de l’exposició evoca l’arquitectura de Sant Pere de Rodes. FRANCESC MELCION
Les peces del Mestre de Cabestany a l’exposició d’Artur Ramon Art. FRANCESC MELCION
Manuel Castiñeiras fa servir el símil picassià amb el Mestre de Cabestany per dues raons: per l’estil únic del mestre i, com va fer Pablo Picasso amb innombrables fonts, per beure de la tradició per renovar-la. “Potser no és l’escultor romànic més important, però sí que és el més extraordinari, perquè pocs artistes tenen una trajectòria com la seva: treballa a la Toscana, al Rosselló, a Sant Pere de Rodes i a Navarra”, diu Castiñerias. “El seu estil és molt particular i provocador, treballa les figures d’una forma prismàtica, i ni els angles ni les cares són iguals. Són unes figures que no et deixen indiferent, encara que per a molts siguin molt lletges”, subratlla.
“La principal particularitat del Mestre de Cabestany és que no reprodueix repertori sinó que explica històries –diu la historiadora Laura Bartolomé, autora d’una tesi doctoral sobre l’escultor, que afegeix–: I fa narracions d’una manera que no reprodueix models, sinó que pràcticament n’inventa un per a cada ocasió. En aquest sentit, és molt creatiu i força innovador”. Bartolomé va demostrar que l’estil del Mestre de Cabestany beu dels sarcòfags dels segles III i IV, tant dels primers paleocristians com dels romans, que són les primeres obres funeràries en què s’explica una història amb el format d’un fris. “A moltes s’hi pot veure l’ús del trepà, el treball dels ulls i de l’alt relleu amb l’efecte de clarobscur, hi havia moltes coincidències”, explica la historiadora.
Quatre fragments de la portalada de Sant Pere de Rodes, esculpida pel Mestre de Cabestany. DEPARTAMENT DE CULTURA
Una altra raó per la qual la portalada de Sant Pere de Rodes era excepcional és perquè estava feta sobretot de marbre. De fet, un dels trets del Mestre de Cabestany és que sovint reutilitzava fragments de marbre antics. Que la portalada estigués feta amb un material luxós també està relacionat amb la seva destrucció: els monjos van abandonar definitivament el monestir el 1798 i es van instal·lar al castell de Vila-sacra. Les autoritats del monestir havien donat permís a diferents particulars per extreure pedres de les ruïnes del monestir, tret de la portalada. Entre ells, un hisendat de la Selva va enviar-hi dos paletes que treballaven per a Narcís Casademont i que van desmuntar tota la portalada per obtenir-ne el marbre. L’octubre del 1832 un procurador els va denunciar, tot i que no se sap com va acabar el procés. A la destrucció de la portalada també hi va contribuir “la venjança antifeudal dels habitants de la Selva del Mar, el Port de la Selva i Llançà”, diu Castiñerias.
Segon Castiñerias, també hi ha peces de la portalada conegudes per fotografies de començament del segle XX, com un Llàtzer ressuscitat i uns fragments que van ser enterrats durant la Guerra Civil i que no s’han trobat. Pot ser que arran de l’exposició a l’espai d’Artur Ramon apareguin noves peces al mercat.
L’Agnus Dei de Sat Pere de Rodes. MUSEU FREDERIC MARÈS
El relleu del Mestre de Cabestany “L’aparició de Jesús als seus deixebles al mar”. MUSEU FREDERIC MARÈS
Una nova reconstrucció de la portalada
Coincidint amb l’exposició, els antiquaris han publicat un catàleg amb una nova hipòtesi de Manuel Castiñeiras sobre la reconstrucció de la portalada que recull les propostes que van fer Jaume Barrachina i Laura Bartolomé: el conjunt estaria format per la superposició de dos arcs i dos timpans. El primer timpà estaria presidit per un Calvari i, probablement, acompanyat, a una banda i a l’altra, d’escenes relatives a la Passió. El timpà superior estaria dividit en tres registres: el primer estaria buit; al central hi hauria el relleu conservat al Museu Frederic Marès Aparició de Jesús als seus deixebles en el mar i l’escena perduda de les Noces de Canà. A l’inferior hi hauria el Miracle del guariment de l’home de la mà seca, un fragment del qual és al Marès; La curació d’una dona amb hemorràgies, comprada per la Generalitat; el Lavatori dels peus, un fragment del qual és al Museu d’Art de Girona, i la Pesca miraculosa, o Vocació de Sant Pere i Sant Andreu, conservat parcialment al Museu del Castell de Peralada. De la part inferior de la portalada es conserven diversos capitells i el cap i el cos d’un Sant Pere al Museu del Castell de Peralada i l’Ajuntament del Port de la Selva.
Una vista panoràmica de Sant Pere de Rodes. DAVID BORRAT
El procés de tornar el múscul al monestir de Sant Pere de Rodes
El monestir de Sant Pere de Rodes va quedar com “una joia espoliada” o com un “esquelet”, afirma el periodista i escriptor Xavier Febrés, ja que van ser els mateixos vilatans qui van desmantellar la portalada i el monestir. Des de fa anys es treballa per retornar la musculatura a l’edifici. La declaració de Monument Nacional el 1930, sol·licitada per l’inspector dels Serveis Culturals de la Diputació de Girona, Joan Subias, i la posterior restauració dirigida per Jeroni Martorell entre 1931 i 1935 no van aturar els episodis de pillatge, que van continuar fins després de la Guerra Civil.
La recuperació del conjunt monumental va fer un gir als anys 80. Com informen des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, des del 1989 la Generalitat ha invertit 7,9 milions d’euros en una desena d’accions, com la restauració de la casa o palau de l’abat i les excavacions i restauracions de l’església, el campanar, el claustre inferior o primitiu i el superior o romànic. També del pati i el bloc d’entrada, i la restauració de pintures i els elements decoratius de pedra.
Les excavacions arqueològiques, les restauracions i les obres per adequar-lo a les visites s’han estès al poble de Santa Creu de Rodes, amb actuacions com la reparació de la coberta de l’església de Santa Helena i la millora dels accessos del poble de Santa Creu de Rodes. El conjunt monumental de Sant Pere de Rodes també es va beneficiar del programa Patrimoni en Acció, del departament de Cultura i la Fundació La Caixa. Després de la pandèmia, el monestir va recuperar el turisme internacional i va acabar el 2022 amb uns 80.000 visitants.
Pel que fa al present del conjunt, continua obert el programa d’excavacions al poble de Santa Creu de Rodes i el programa commemoratiu del mil·lenari. Pel que fa als reptes de futur, Febrés recorda que va quedar pendent instal·lar un centre d’estudis al palau de l’abat. També es podrien explorar les possibilitats que donen la tecnologia digital i les reproduccions de béns culturals per reunir els escassos fragments existents de la portalada a l’església, com va es va fer a Sant Climent de Taüll. “No es pot tornar enrere la història del monestir, però és molt important tot el que sigui donar-li contingut”, adverteix Manuel Castiñeiras.
