Els gabinets de curiositats servien per a representar el món abans que existissin els museus. Els humanistes classificaven com a naturalia les diverses espècies vegetals i animals que es diferenciaven per tot cosa feta pels homes que anomenaven artificialia. Un ésser primitiu ha irromput en aquest espai sagrat de la cultura i com una bèstia, aliè a tot allò que el rodeja, menja la cuixa crua d’un cabrit. M’inquieta aquesta representació tan radical en contradicció històrica que ens proposa l’enginyosa instal·lació d’en Setxu Xirau Roig. Representa una metàfora de l’estultícia humana contra l’imperi del saber? L’homo-sapiens encara no sap el que vindrà després d’ell i prem, tot posant el puny amb força bruta, un llibre clàssic pensant-se que és una pedra: a Stanley Kubrick li hagués encantat. Té més la mirada bovina de l’animal que la melancòlica de l’home que pensa. Ha caigut en aquest studiolo i està atrapat com una fera a la gàbia d’un zoològic. La gent passa i el mira i no comprèn res. M’hi fixo. De sobte, quan mor la tarda passa una mare amb el seu fill adolescent. S’aturen. I ell li diu amb una seguretat sinistra: “Mare, acabo de veure l’home del futur”.
Artur Ramon
