El passat mes de gener, en un sopar a casa d’uns col·leccionistes a Nova York li vaig sentir comentar a un conservador de la Frick, el nom del qual no aconsegueixo recordar, que recents estudis científics havien descobert empremtes dactilars en una de les joies de la col·lecció : el sant Francesc al desert de Giovanni Bellini, 1480. Mentre el conservador dissertava com si estigués en una conferència, jo no deixava de recordar el quadre que havia vist hores abans. Poques pintures tenen un impacte semblant al d’aquest Bellini que podríem definir de realisme màgic si és que el terme val més enllà de la literatura. És una compenetració excel·lent entre natura i espiritualitat. Apareix sant Francesc gairebé al mig de la composició en un entorn mineral i vegetal en un recés del seu treball. A la seva dreta, un estudi improvisat amb un pupitre de fusta rematat per una calavera, el bastó recolzat i les sandàlies a terra que expliquen l’espontaneïtat del moment. El fons és un paisatge descriptiu en tres plans: el primer amb un ruc i un faisà en un prat, el segon el forma un pastor i el seu ramat i el tercer l’arquitectura ocre d’un poble idealitzat. Al fons, el cel venecià en lapislàtzuli. Animals, ocells, plantes i calaveres poblen la taula amb detalls preciosos com el de la font on del seu raig beu un ocell.
L’equip de restauració del Metropolitan ha estudiat en aquesta obra la manera de pintar de Bellini i encara que s’ha descobert el pla preconcebut de l’artista a través del dibuix subjacent hi ha alguns fragments que permeten conèixer els canvis que introdueix a última hora. Bellini és una figura clau per entendre el pas de l’ús de la temperatura a l’oli a la Venècia de finals del XV: les petjades dels seus dits, molt llegibles sobre del pastor, comprovant que la nova tècnica usada, l’oli, es fixava bé en la preparació de guix. Gracies als dubtes de Bellini podem reconstruir un dels primers DNIs de la història de la pintura com si estiguéssim davant d’un cas pel CSI. Si en un escenari de ciència ficció disposéssim d’un banc històric de dades dactilars i si cada quadre trobéssim la petjada de res servirien els historiadors de l’art i els conneisseurs i les seves lectures basades en associacions visuals. Una exposició que s’acaba de clausurar a la Frick dóna a conèixer el procés (In a New Light: Bellini St Frances in a Desert, The Frick collection).
Artur Ramon
