A l’imatge: Postal d’estiu enviada per Artur Ramon, antiquari i historiador d’art, des del Montseny.
Les postals d’estiu s’han convertit en postals per la llibertat? Ens hem proposat de crear un mosaic personal, històric, polític i estètic. Diumenge passat Sebastien Planas, Alfredo Jaar, Marine Hugonnier i Blanca Viñas posaren en primer pla les dificultats de la història política i la desobediència estètica, en plena pandèmia global. Heus aquí el segon lliurament i primer d’agost. La cultura de la resistència s’iguala a la cultura del coneiexement i el gaudi.
Torno al meu studiolo a la Muntanya d’Ametistes d’on no hagués de sortir mai. No em confino, em fortifico que diria l’estimat Charles. Fortifique’m-nos, sí, contra la pesta i l’Imperi de la ignorància. Refugiem-nos en els vells llibres que tot ho contenen. Intentem reconstruir el món perquè aquest ja no ens serveix corromput i pudent com un cos putrefacte. De bell nou, escrivint-l i dibuixem-lo una vegada més. I quan caigui la nit i la llum esgrogueïda ens porti pel territori perillós de la nostàlgia embadalim-nos davant el raig projectat a la pantalla gran quan el setè art encara era en blanc i negre. Prometo depurar-me i ja friso per sortir al bosc i glossar a Guerau tot caminant amb el Senyor de Masvidal.
Artur Ramon
L’aire que respiro venta suau i és saludable, ajuda a allunyar-me d’aquesta pandèmia que mai no hagués pensat viure.
A l’Empordà la llum és diferent; pots veure-hi, tot i que sovint en penombra es fa difícil, la gran recerca de llum que sempre busco en les meves imatges. Una llum que ens cal, on puguem expressar allò que sentim, allò que pensem, sense gens de por del que pot succeir.
La imatge que t’envio la vaig fer a unes escales de la comissaria de Via Laietana, quan reconstruïa la biografia del germà petit del meu avi. Era militant del PSUC i secretari general de Socors Roig Internacional quan va ser detingut i condemnat a mort per un tribunal militar els primers anys de la Dictadura. És una imatge plena de fosca que busca la llum. Com ell, una persona solidària en moment de risc i dificultat.
Seguiré remant en aquest estiu que no sé on ens durà però sobretot donant llum “Sota la llum del mar”.
Espe Pons
Vaig néixer l’any 1943, quan la pau i la germanor patien una gran convulsió bèl·lica mundial. Passats setanta-set anys, també ens toca viure un temps d’una complexitat econòmica i sanitària d’àmbit més que preocupant.
És evident que la societat mundial ha millorat, però sempre ho ha anat fent convulsió darrera convulsió. Únicament la visió transfigurada en imatge poètica profunda, ha propiciat que les arts hagin avançat sense interrupció, enriquint l’ànima dels humans. L’art i la cultura són la nostra salvaguarda.
L’any 1963 Salvador Aulèstia va instal·lar al port de Barcelona la seva escultura “Sideroploide”. Allà hi vaig tenir un somni que va determinar el meu futur. El mateix any, en Martin Luther King va dir que n’havia tingut un altre.
Pere Casanovas
El Taller Galeria Fort de Cadaqués ha celebrat durant l’estiu 2020 els 40 anys del Mini Print Internacional de Cadaqués. Les circumstàncies del moment no han ajudat gaire: la pandèmia del coronavirus amb tancament d’aeroports i fronteres, la crisi econòmica i, en la nostra terra, la tristesa i indignació per la privació de llibertat de tantes bones persones, per les seves idees.
Però els artistes del món no han tirat la tovallola i han participat amb 400 obres de gran qualitat. Són un exemple i ens omplen d’esperança. L’art i la vida no s’aturen.
Mercè Barberà Rusiñol
M’estic prenent, en ple confinament, un GinKontos, còctel inspirat en es meus avantpassats grecs. Casualment ells vàren tinguer que marxar de l’Illa de Symi degut a un virus que va matar es seu mitjà de vida… ses esponges; i casualment en aquell llarg viatge vàren atracar sa seu barca a n’aquesta platja que ara jo estic i a on més tard hi obririen el Bar Boia. Avantes ja hi havien atracat es Pichots, Marquina, Picasso, Dalí, Foix, Pla i més tard Lorca, Buñuel, Duchamp, Man Ray i tants d’altres que convertirien Cadaqués en un indret de “corall i dinamita”. Pes que tinguin ganes de sentir es sentiments que estic tenint, vos enviï sa recepta des còctel esmentat preparat pes meu fill Manel i que mos fa saborejar l’aire lliure del mediterrani:
50 ml de Gin Mare
1/3 barspoon de plàncton marí
1 branca de “fonell marí”
1 tónica Fever Tree
Decoració fulla d’ostra
Macerem la ginebra amb el plàncton marí i el fonell marí, ho colem, seguidament ho afegim en una copa plena de gel i l’acabem amb tònica i fulla d’ostra.
Des d’aquest melancòlic confinament, un abraçada a tots
Pere Vehi Contos
