Ramon Sanabria | 27.05.2020
Ens ha deixat Antoni Roselló , escultor, pintor, dissenyador… i creatiu, per sobre de tot.
Ens vàrem conèixer l´any 1973 quan ens va ajudar a dibuixar el concurs de la Diputació d´Osca. Des de llavors, l´Antoni Roselló ha desenvolupat una obra d´enorme qualitat. Primer com a escultor i dibuixant —recordo la magnífica exposició a la galeria Artur Ramon. Els seus primers dibuixos, influïts per la tendenza, i alguns d´ells publicats a la històrica revista 2C Construcción de la Ciudad, en són un veritable testimoni.
La seva labor com a dissenyador, enfrontant-se a totes les escales, ha estat magnífica. Des de les torres d’il·luminació i referencia urbana del 92, la columna lluminosa de Via Favencia —en guardo uns dibuixos admirables— fins a la magnífica agulla dels pilons de Salou.
També va desenvolupar un intens treball, en objectes urbans diversos, amb la seva delicadesa especial, com les torres de socorristes de les platges, els quioscos de l´Once, les cabines sanitàries, els carros de gelats i tants altres.
Cal esmentar també, els seus dissenys per a l’espai urbà, com fonts, lluminàries, escocells…
Tot un personatge, capaç d’implicar-se amb intensitat en tots aquells temes que l´hi eren suggeridors. Un veritable creador polifacètic.
He tingut l´enorme privilegi, durant més de 40 anys, de mantenir-hi el contacte.
Així hem pogut col·laborar en un parell de peces públiques, com el Boogie Woogie de l’Institut Dexeus, o l´espai multiconfessional per l’Hospital Comarcal d´Olot.
Però, la vegada que vàrem estar més pròxims i, on vaig descobrir les profundes reflexions del personatge, va ser en la col·laboració que vàrem fer per a la Biennal de Venècia del 2002, basada en les experiències sobre el quadre del Jardín de las Delicias de El Bosco. Recordo perfectament les nits llargues i intenses en aquella ciutat tant especial, parlant de tot, sense apriorismes; incrèdul, i a la vegada pròxim i detallista i ple d’uns silencis que tots dos buscàvem.
Vàrem descobrir plegats la nostra hipocondria, i quan estàvem desbordats anàvem a prendre unes ostres amb chablis i així passàvem el mal tràngol. Estones entranyables, en què el Toni m´anava explicant —quan el vi feia efecte— projectes i bogeries, una darrere l´altra.
Quan es va muntar AxA, l´Antoni Roselló va ser dels primers amics de l’associació, i ha estat actiu en molts dels actes que hem fet. Generós, com el que més, entusiasta, reflexiu i dubtós, explosiu d´idees, formes, colors i de transgressions.
Ens ha deixat l´Antoni Roselló, però totes les seves peces, reflexions i contravencions quedaran per sempre entre nosaltres.
Bon descans mestre.
