ara.cat
De l’article de Manuel Brunet (Vic, 1889 – Figueres, 1956) publicat a La Veu de Catalunya (21-III-1935), ahir va fer 85 anys. La República havia prohibit les processons. Els conservadors, revifats després dels Fets d’Octubre (1934), maldaven per recuperar-les. Imatge del catàleg Artur Ramon, 1994: Processó, d’Arcadi Mas i Fondevila (Barcelona, 1852 – Sitges, 1934).
La major part de la ciutat ha llegit amb satisfacció la noticia que el Capítol Catedral havia començat les negociacions per a la restauració de la processó de Corpus. La primera gestió del Cabilde ha consistit en una visita a l’alcalde senyor Pic. Tothom ha suposat que els representants de l’autoritat eclesiàstica havien demanat al senyor Pic si hi hauria manera de poder comptar amb el concurs de l’Ajuntament perquè la processó de Corpus tingués l’esplendor tradicional. L’Ajuntament havia contribuït sempre a la processó de Corpus amb la prestació de la Banda Municipal i els gegants. I davant de la processó hi anava, amb escorta d’honor, la bandera de la ciutat. […] Déu me’n guard de fer una defensa de la processó del Corpus com un número d’atracció turística. Però el senyor Pic, que sortosament no té res de laic, potser trobaria la manera de prestar el concurs de l’Ajuntament a la processó de Corpus al·legant que és un costum tradicional molt barceloní i dient que aquestes festes populars “donen vida i feina”, punt de vista que serveix per a subvencionar festes que no són pas tan nobles i genuïnament barcelonines com el Corpus. Jo no dubto que el senyor Pic trobarà la manera d’autoritzar que la bandera de la ciutat figuri a la processó de Corpus, i de cedir els gegants, almenys llogant-los o, com diu la dita, “pagant el que sigui”. I no dubto tampoc que el senyor governador general [president de la Generalitat intervinguda] voldrà donar tota mena de facilitats per a una festa que, des del punt de vista civil, pot significar el retorn a una normalitat ciutadana trasbalsada durant quatre anys inútilment. Certament, l’Estat és laic, serà dit al senyor Pic per totes les persones que tinguin interès a evitar la nostra gloriosa processó del Corpus. Però el senyor Pic podrà contestar que l’Estat tampoc no és carnavalesc, la qual cosa no va impedir que el senyor Pic decidís subvencionar el carnaval en una forma molt més esplèndida que el concurs que probablement es demana per al Corpus. […] La festa interessa també a molts altres gremis: als cerers, a la indústria del confetti i serpentines, a les floristes, a l’hoteleria i a molts altres. El menys que podria fer l’Ajuntament, si no pot concórrer directament a l’esplendor del Corpus, és considerar aquesta festa com un motiu d’orgull per a la ciutat, i editar uns cartells de propaganda. I si algú digués al senyor Pic que, anys enrere, el Partit Radical [governava llavors a Espanya] havia lluitat enèrgicament contra el Corpus barceloní, pot contestar que ha plogut molt des d’aleshores. […]
