Les galeries d’art hem de fer feina de sumar, no de dividir

Avui se celebra la Nit del Galerisme, en el decurs de la qual s’entregaran els premis al col·lectiu. Mònica Ramon s’estrenarà a la gala com a presidenta del gremi. Vol fer canvis

 

Assu­meix el càrrec en un moment que con­ti­nua sent molt difícil per al sec­tor. Ha tocat fons?
Les difi­cul­tats són enor­mes. El gale­risme està en hores bai­xes, sí. Però m’he posat entre cella i cella un repte: anar tots a l’una. Hem d’ajun­tar for­ces per inten­tar dina­mit­zar els nos­tres espais. Hem de ser capaços de tirar enda­vant pro­jec­tes comuns. La Nit del Gale­risme, que orga­nit­zem les dues asso­ci­a­ci­ons de gale­ries, és el model, perquè fun­ci­ona: és la gran festa de l’art, la festa de tots. És aquest espe­rit generós el que rei­vin­dico.
Quina mena de pro­jecte com­par­tit vol impul­sar?
M’obses­si­ona molt tre­ba­llar rutes de gale­ries vin­cu­la­des a monu­ments arqui­tectònics, que són el que mou el públic. I no pen­sant només en el turista, sinó també, o et diria que sobre­tot, en el ciu­tadà. A la meva zona, la del car­rer Tra­fal­gar, ho estem començant a moure, però ho hauríem de fer exten­si­ble a tota la ciu­tat.
Les gale­ries s’han tor­nat invi­si­bles.
És trist, però és així. Tot l’esforç que fem per orga­nit­zar expo­si­ci­ons no troba recom­pensa. No et parlo de ven­des. Et parlo d’interès. La gent només es mobi­litza per les inau­gu­ra­ci­ons, si con­vi­des l’artista a expli­car la seva obra, si mes­cles dis­ci­pli­nes, com ara un con­cert… És a dir, hem gene­rar més estímuls, més acti­vi­tats. Però neces­si­tem ajuda de les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques. No poden pas­sar per alt que fem una funció museística gratuïta. El Depar­ta­ment de Cul­tura només des­tina un 2% del seu pres­su­post a les arts visu­als. Increïble, oi?
El gale­risme no està mort, però les ven­des…
Les ven­des sí que ho estan. Per diver­sos fac­tors, però a mi n’hi ha un que m’indigna moltíssim: les sub­has­tes. Han des­tros­sat el mer­cat. A l’artista viu, la seva política d’anar a la baixa li ha fet un mal ter­ri­ble.
Però, mal­grat tot, el sec­tor resis­teix. Què el fa via­ble?
A la majo­ria de gale­ries, les fires estran­ge­res. I totes, inclo­ses les que apos­ten per les últi­mes tendències, el mer­cat secun­dari. A l’artista jove emer­gent l’està aguan­tant la venda d’un Tàpies.
Només començar l’entre­vista ja ha expo­sat una de les pecu­li­a­ri­tats del seu col·lec­tiu: que està divi­dit en dues asso­ci­a­ci­ons que sovint tre­ba­llen d’esquena l’una de l’altra.
Soc empàtica i tinc bona relació amb tot­hom. Però hi ha coses que han de can­viar, com ara la diferència de tracte de les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques. Fa poc, en una reunió del pla inte­gral de les arts visu­als amb la con­se­llera de Cul­tura, vaig pro­tes­tar perquè els ajuts es con­cen­tren en els pro­jec­tes de l’asso­ci­ació Art Bar­ce­lona, que estan molt bé, però només donen visi­bi­li­tat a 27 gale­ries. El gremi en té 50, que a més estan dis­se­mi­na­des pel ter­ri­tori. Un dels nos­tres pro­jec­tes, la Tar­dor de l’Art, que mar­cava l’inici de la tem­po­rada, es va haver de dei­xar de fer per falta de sub­venció. Què ens passa? Doncs que no tenim veu política.
No creu, a més, que el gremi té un pro­blema d’imatge, en el sen­tit que és per­ce­but com una orga­nit­zació anti­quada?
M’encan­ta­ria cor­re­gir-ho. Ens hem de saber expli­car més bé. Som un col·lec­tiu divers, amb línies, nivells i estruc­tu­res molt dife­rents. Però, com t’he dit abans, abo­mi­nar del mer­cat secun­dari no és ni just ni real. Tots, i insis­teixo, inclo­ses les gale­ries més moder­nes que tre­ba­llen amb els artis­tes més tren­ca­dors, men­gem del mer­cat secun­dari. No hau­ria d’estar mal vist. ¿Ho ha d’estar, de mal vista, la gale­ria que amb gran valen­tia està apos­tant per un Hernández Pijuan, un Gui­no­vart o un Ràfols Casa­mada? En el cas de la meva gale­ria, som des­a­com­ple­xa­da­ment eclèctics. Com­bi­nem art actual amb anti­gui­tats. No des­pres­ti­giem la con­tem­po­raneïtat, sinó al con­trari: li donem un valor afe­git.
El seu ante­ces­sor, Gabriel Pinós, va llui­tar per fer una fira a Bar­ce­lona, però no se’n va sor­tir, entre altres raons perquè Art Bar­ce­lona no hi creu. Vostè tre­ba­llarà per reac­ti­var el pro­jecte?
Soc anti­fira, i en Gabriel ho sap. Vull ser molt pru­dent i rea­lista. No penso que sigui el moment de fer una fira a Bar­ce­lona. Com hem de poder fer una fira si no tenim ni un plànol con­junt de totes les gale­ries?
Cada asso­ci­ació té el seu propi plànol?
Sí, i això ja ho diu tot. Uns els repar­tim en uns llocs, els altres en uns altres, i l’únic que fem és crear una con­fusió immensa. És absurd. No es pot tre­ba­llar pit­jor. L’admi­nis­tració s’hau­ria de plan­tar: “O ho feu junts o no hi ha sub­venció.” A Madrid això no passa, les gale­ries s’aju­den molt més entre elles: van tots a les inau­gu­ra­ci­ons de tots, com­par­tei­xen trans­port… Aquí tot­hom va més a la seva. A l’Hos­pi­ta­let, que s’ha con­ver­tit en una zona de referència del gale­risme, sí que s’està fent bona feina. Feina de sumar, no de divi­dir.
elpuntavui.cat