LA VANGUARDIA
Cultura|s
La cambra de les meravelles és un invent renaixentista en què es pretenia resumir en una única estança una reflexió sobre el teatre del món; de tots els elements, científics, culturals o geogràfics, que servien com a gènesi nuclear del temps històric des que era mesurable, en què assolien una importància notable els mapes i les cartografies que projectaven la realitat física del nostre planeta.
Frederic Amat (Barcelona, 1952) gairebé podria ser qualificat com un creador del Renaixement, per la multiplicitat de les seves tasques artístiques; des de la ceràmica, l’escenografia, l’escultura, la fotografia, el cinemai les intervencions a l’espai públic, fet que porta que aquesta confabulació amb els elements que formen l’imaginari estètic de la galeria ArturRamon amb les obres d’Amat, donin a llum, amb paraules de l’escriptor i filòsof Amador Vega, una cromotopografia dels desitjos.
Amat fusiona la imatge amb el llenguatge literari i converteix l’emoció en coneixement, com va quedar clar amb l’escenografia d’El Público de Lorca amb Fabià Puigserver i en la direcció del documental Viaje a la Luna, que als anys vint havia tingut guió del mateix Federico, i que es presenta actualment a la galeria barcelonina, en el diàleg de correspondències, Nueve cartografías, el seu darrer treball, imbuït del seu perpetu lirisme.
Carlos García Osuna
