LA VANGUARDIA, Cultura|s
27.10.2018
Creat el 1884, el Museu Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú és un dels més antics del país. A la galeria principal es disposen els quadres penjats en quadreria. No vaig poder deixar de mirar el cel de cobalt de Galofre, la llum daurada que rebota a la façana d’un Roig Soler, la nota de nerviosa pinzellada de Fortuny que recorda Delacroix, les flors que acompanyen la vídua que pinta Casas i que venen de Manet i la inquietant sensualitat de la bella nua de Vallmitjana que estreny el cul mentre subjecta la boca d’un lleó. Naturalment també vaig veure de prop la Lucrècia de Damià Campeny que presideix la gran sala i dona un toc entre romà i francès de grandesa clàssica a aquest museu. T’hi endinses i hi ha obres mestres de la pintura espanyola dipositades pel Museu del Prado. Em fixo en les mans del San Francisco del Greco que subjecten la calavera gairebé sense tocar-la, mans de cendra tan diferents a les de Ribera, de fang. Vaig veure els ulls com agulles d’un nen reflectits en el vidre de la vitrina que conserva la mòmia egípcia d’un altre nen, conegut popularment amb el nom de Nesi (no crec que de nom Leo), i vaig pensar en la relativitat del temps. Al pis superior pengen els quadres que Lluís Plandiura va donar el 1956: una galeria de finíssima pintura catalana que va del modernisme al noucentisme: Casas i Rusiñol de París, Anglada, Mir, Nogués…Una nombrosa selecció d’art modern tanca la visita i mostra el camí per mostrar la generació perduda, la que no es mostra a Barcelona, el món artístic viu i intelligent sota l’eclipsi de Tàpies.
Artur Ramon
