El Govern ha acordat concedir aquest guardó a 31 personalitats i 24 entitats
L’Associació Catalana pels Drets Civils -entitat creada per les famílies dels presos i exiliats polítics com a plataforma d’actuació conjunta-, la monja dominica Sor Lucía Caram i l’historiador i advocat Josep Cruanyes han estat guardonats amb la Creu de Sant Jordi. Així ho ha anunciat la portaveu del Govern, Elsa Artadi, en roda de premsa posterior al Consell Executiu de cada dimarts on ha explicat que el Govern ha acordat concedir aquest guardó a 31 personalitats i 24 entitats que “s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural”. La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
Les 31 personalitats que rebran la distinció en l’edició d’enguany són:
Eduard Admetlla Lázaro, Submarinista
Per la seva valuosa aportació a l’exploració submarina com a inventor de caixes estanques per a càmeres fotogràfiques i d’un prototip d’escafandre autònom. Ha estat president de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques i impulsor del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines. També és membre d’honor de la Historical Diving Society Spain.
Victòria Almuni Balada, Historiadora
Per la seva recerca especialitzada en temes històrics i arquitectònics de les Terres de l’Ebre i del nord del País Valencià. Doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona, la seva tesi s’ha centrat en l’estudi de diversos monuments i edificis rellevants de les comarques compreses a la diòcesi de Tortosa. Professora associada al Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili, ha presidit la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre.
Francesc ‘Xicu’ Anoro Zuferri, Gastrònom i divulgador de la cuina
En reconeixement a la seva aportació per promoure i recuperar els plats i els valors patrimonials de la cuina tradicional i familiar. Fundador i coordinador del grup La Cuina a Sils, format per dones d’aquesta població de la comarca de la Selva, ha publicat un seguit de llibres en el seu àmbit, amb els quals ha obtingut, sobretot a Itàlia, ressò internacional.
Margarida Aritzeta i Abad, Escriptora i professora de literatura
Per la qualitat de la seva obra literària, composta sobretot de títols de narrativa infantil i juvenil, novel·les, estudis i assajos i els contes i narracions, entre els quals, els que va publicar amb el col·lectiu Ofèlia Dracs. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb prestigiosos guardons, com el Premi Víctor Català, de contes i narracions, o el Sant Joan, de narrativa. Com a professora a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha contribuït molt significativament a l’estudi de la literatura catalana.
Tomàs Barris Ballestín, Atleta
Per la seva excel·lència esportiva. En reconeixement a una llarga trajectòria en el món de l’esport i per la transmissió dels seus valors positius, com a primer atleta català de projecció internacional i pioner de l’atletisme d’elit a Catalunya i a l’Estat Espanyol. Ha estat guardonat amb la medalla com a Forjador de la Història Esportiva de Catalunya i la medalla de plata al Mèrit Esportiu de la Federació Internacional d’Atletisme.
Lourdes Benería Farré, Economista
Per la seva contribució a la recerca econòmica. Catedràtica emèrita de la Universitat Cornell, a l’estat nord-americà de Nova York, se la considera una de les millors especialistes en estudis d’economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització. El seu prestigi l’ha dut a assessorar organismes com l’Organització Internacional del Treball i Nacions Unides.
Lucía Caram Padilla, Religiosa i activista social
Pel seu compromís amb les persones més desfavorides com a promotora de la Plataforma Ciutadana de Solidaritat, creada al Convent de Santa Clara de Manresa, i la seva vinculació a la Fundació Privada Rosa Oriol. Des d’aquestes entitats ha contribuït valuosament a donar respostes a la manca de recursos bàsics que fa que moltes persones se sentin excloses d’un sistema econòmic que els impedeix viure amb dignitat.
Teresa Casals, Filòloga, mestra i activista per la llengua
Per la fermesa, constància i valentia de la seva tasca de defensa del model d’escola catalana, com a model de cohesió social, que no separa els infants i joves per la seva llengua d’origen. Des de de la plataforma Som Escola, ha fet seu l’objectiu de coordinar totes aquelles persones, entitats i institucions que es comprometen a actuar de manera activa en la construcció d’una societat més cohesionada, democràtica i lliure.
Joan i Martí Castells Badia, Escultors pessebristes
En reconeixement a la seva destacada trajectòria com a escultors de figures de pessebre, vinculada a una nissaga familiar de referència en el món del pessebrisme català. La seva obra, present en moltes col·leccions privades de diversos països, figura als catàlegs dels més prestigiosos museus dedicats a una de les tradicions nadalenques més emblemàtiques.
Teresa Clota i Pallàs, Professora de llengua i literatura catalanes
Per la seva valuosa aportació com a professora de llengua i literatura catalanes i com a activa lluitadora per la docència en català en temps difícils. Ha col·laborat en l’elaboració de manuals per al Servei d’Ensenyament del Català de la Generalitat de Catalunya i ha dut a terme una extraordinària tasca de manteniment de la memòria popular de Jacint Verdaguer amb la seva contribució al manteniment de Vil·la Joana, casa-museu del poeta.
Josep Cruanyes Tor, Advocat i historiador
Per la seva valuosa contribució a la defensa dels drets lingüístics del català com a president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics i secretari de la Comissió de Llengua Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya. Vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, ha estat un dels promotors del retorn de la documentació confiscada pel franquisme a Catalunya, mitjançant els seus llibres i la tasca que du a terme a la Comissió de la Dignitat.
Amadeu Cuito i Hurtado, Economista, polític i escriptor
Per la seva singular relació amb el món de les idees i com un dels més grans coneixedors de l’obra de Marcel Proust. Ha mantingut contacte amb escriptors com Josep Pla i amb polítics, opositors del règim franquista, des de Josep Tarradellas i Joan Reventós fins a Josep Pallach, de qui reivindica el seu ideari. Escriptor, economista i humanista.
Roger Español i Tor, Músic
Per la seva defensa del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. En reconeixement a la lluita cívica per la democràcia i les llibertats fonamentals. Amb ell, la societat del país va mostrar al món els seus valors socials i humans amb coratge i pacifisme. Per la valentia i el compromís demostrats en la defensa del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya.
Josep Antoni Fernández i Fernández (Fer), Dibuixant d’humor
En reconeixement a una llarga trajectòria com a humorista gràfic en mitjans de gran difusió. Degà de la premsa catalana, s’ha significat també en el camp de la docència i la difusió dels valors democràtics i cívics, des d’una profunda vinculació amb el teixit cultural i un infatigable activisme social. És l’impulsor dels Premis Internacionals d’Humor Gat Perich, que posen de relleu l’enorme poder transformador de l’humor.
Assumpció Malagarriga Rovira, Pedagoga musical
Per la seva valuosa aportació en el camp de la pedagogia musical com a mestra i formadora de formadors, i també pel disseny i l’organització del Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona, el qual apropa la música a la ciutadania, molt especialment als infants i joves, i ha esdevingut un referent internacional de gestió cultural.
Rosa Maria Malet i Ybern, Historiadora de l’art i directora de museus
Com a degana en la direcció dels museus barcelonins. Gran coneixedora de l’obra de Joan Miró, ha publicat diversos llibres sobre l’artista i ha comissariat algunes exposicions rellevants. Va començar a treballar a la Fundació Joan Miró el mateix any de la seva creació, el 1975. Des de llavors ha dut a terme la gran labor de protegir, desenvolupar i promoure el coneixement del treball de l’artista. Al capdavant de la fundació, també ha donat suport a joves artistes que avui són autors reconeguts.
Santiago Marrè Burcet, Conservador cinematogràfic
Pel valor incalculable de la seva tasca de creació, recerca, conservació i divulgació d’imatges cinematogràfiques històriques, de gran interès per al patrimoni audiovisual de Catalunya. Organitzador de les Trobades Internacionals de Cinema 9,5 i del Mercat del Col·leccionista, i president honorari de Foto-Film Calella, la seva trajectòria ha obtingut el reconeixement del sector.
Franca Masu, Cantant
Per la defensa de la llengua catalana des de l’Alguer. Ha encapçalat el ressorgiment de la cançó catalana a Sardenya amb un estil que beu principalment del jazz, el fado i el tango. És una de les cantants del Mediterrani amb més talent. Ha consolidat l’ús del català com a idioma d’expressió artística.
Carme Mayol Fernández, Bibliotecària
Pel conjunt de la seva aportació a la biblioteconomia, com a autora de diversos estudis i textos normatius en aquest àmbit. Fundadora i presidenta de l’Associació Lectura Fàcil i docent a l’Escola de Bibliologia, ha presidit el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i ha participat en nombrosos seminaris i congressos internacionals.
Leonora Milà Romeu, Pianista i compositora musical
Per una valuosa carrera d’èxit internacional en el món de la música que ha contribuït a la projecció de la cultura catalana. Deixebla de la pianista i pedagoga Maria Canals, les seves llargues gires per Europa, Estats Units i Àsia, com a solista o acompanyada de prestigioses orquestres, i la seva extensa producció, l’han fet mereixedora del reconeixement del públic i de la valoració de la crítica.
Pepita Pardell Terrade, Dibuixant i animadora
Per la singularitat del seu treball en el món de l’animació, com a autora del primer llargmetratge a l’Estat espanyol en aquest camp i de la primera pel·lícula de dibuixos animats d’Europa. També ha realitzat el primer llargmetratge d’animació per a adults i ha pres part en nombroses produccions internacionals. Va ser guardonada amb el Premi Trajectòria de la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya.
Artur Ramon i Picas, Galerista d’art
Per la seva excel·lent i decisiva aportació a la vida cultural del nostre país. Des de la seva activitat com a antiquari i galerista, la seva tasca ha estat fonamental en la construcció d’un model vehiculat per la recuperació, salvaguarda i difusió, al més alt nivell, del patrimoni històrico-artístic. Ha estat i és referent i representant a les millors fires d’art del món.
Maria Rius i Camps, Il·lustradora
Per la seva significació en l’àmbit de la il·lustració infantil, amb un estil d’orientació realista, marcat per la delicadesa, que entén la il·lustració com a treball narratiu. Fundadora de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, va formar part del grup d’il·lustradors del Congrés de Cultura Catalana. Ha treballat activament per normalitzat la feina dels il·lustradors i les il·lustradores. Alguns dels seus llibres han estat publicats a més de vint-i-cinc països i els seus dibuixos han estat exposats en mostres individuals i col·lectives, i en diverses ciutats del món.
Josep Maria Roset Camps, Fotògraf
En reconeixement a la tasca de recerca fotogràfica durant més de mig segle i a la seva obra, com a fotògraf de temes d’abast internacional. I també pel seu compromís amb l’entorn de Rubí i del Vallès com a promotor i fundador d’entitats culturals. Cal destacar, singularment, el servei que ha fet a les generacions del futur en l’afany de preservar la memòria històrica com un dels fonaments de la vida col·lectiva.
Jordi Sierra i Fabra, Escriptor
Pel conjunt de la seva obra en el camp de la literatura infantil i juvenil, traduïda a vint-i-cinc idiomes, que ha obtingut nombrosos premis i figura en els programes escolars a Catalunya, l’Estat espanyol i Amèrica Llatina. I també per la seva tasca d’estudi de la música del nostre temps i la creació de diverses revistes especialitzades de rock. La fundació que porta el seu nom promou la creació literària entre els joves i fomenta el plaer de la lectura en aquest sector.
Nemesi Solà i Franquesa, Activista cultural
Per la seva sostinguda i valuosa contribució a la cultura catalana i als drets nacionals de Catalunya, iniciada en els temps més difícils. Vinculat, des de la seva fundació, a Òmnium Cultural, ha pres part en diverses iniciatives de recuperació de tradicions i costums. Pel conjunt d’aquesta activitat, es troba en possessió del Premi Joan Amades de Cultura Popular 2015.
Joan Soler i Amigó, Pedagog i escriptor
En reconeixement pel seu paper com a folklorista i pedagog. És autor de diferents estudis d’història local, etnogràfics i folklòrics. La seva contribució en l’àmbit de la cultura popular i les seves publicacions sobre tradicions, festes, i mitologia catalana li han valgut diversos premis. Ha treballat com a tècnic d’educació dels ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i de Badalona.
Dolors Udina Abelló, Traductora literària i professora de traducció
Roser Vernet Anguera, Filòloga i activista cultural
Per la seva tasca com a directora del centre Quim Soler a El Molar, a la comarca del Priorat, des d’on treballa per preservar l’obra i la memòria del reconegut escriptor. Alhora, hi desenvolupa projectes culturals que relacionen els mons de la literatura i del vi en un sentit ampli i amb la voluntat de vertebrar, singularment, el patrimoni cultural del territori.
Joan Viñas Salas, Cirurgià
Per la seva reconeguda trajectòria professional en l’àmbit de la salut i la contribució al sistema d’educació superior i a la recerca. Ha estat rector de la Universitat de Lleida i president de l’Institut Català de la Salut i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El seu compromís sostingut en la gestió del sistema públic català de salut de Catalunya li ha valgut el reconeixement del sector.
Les 24 entitats guardonades amb la Creu de sant Jordi són:
ABACUS, S.Coop. CL
Per la seva destacada aportació al cooperativisme de consum des de fa cinquanta anys. Abacus és una comunitat ciutadana de consum i de treball de més d’un milió de socis i sòcies. Amb 48 establiments a Catalunya, València i les Balears, ha contribuït a la dinamització educativa i cultural del territori. Per això ha esdevingut un referent en aquests àmbits, a partir de valors com l’equitat, la sostenibilitat i el consum responsable. És membre fundador del Grup Clade, el primer grup empresarial cooperatiu català.
Agrupacions de defensa forestal
Per la seva valuosa implicació en la prevenció i lluita contra els incendis forestals, duta a terme al llarg de més de trenta anys de trajectòria. Les agrupacions de defensa forestal (ADF) es van començar a regular l’any 1986 amb el programa “Foc Verd”, però els seus inicis es remunten a principis dels anys seixanta del segle anterior, amb l’aparició dels primers grups d’extinció d’incendis. Formades per associacions de propietaris forestals i municipis, la seva tasca solidària ha esdevingut bàsica per a la salvaguarda del patrimoni forestal de Catalunya.
Alzheimer Catalunya, Fundació Privada
Pel seu compromís i dedicació al coneixement de l’Alzheimer durant trenta anys de trajectòria. La seva aportació per entendre el procés evolutiu de la malaltia ha contribuït a millorar la qualitat de vida de les persones amb aquest tipus de demència. Des de la Fundació s’ofereixen eines essencials per saber-la gestionar, com ara l’acompanyament, l’assessorament, la tutela i la formació, adreçades tant a les persones afectades com a familiars i professionals.
Associació “Ateneu de Sant Just Desvern”
Entitat que commemora enguany el seu centenari i que ha dut a terme una valuosa aportació a la vida cultural i cívica santjustenca. Des dels seus inicis, l’Ateneu s’ha dedicat principalment a l’ensenyament del català i al foment de les arts. Amb una àmplia activitat formativa –acull una escola de música, una d’escriptura i una de teatre, entre d’altres seccions–, també és l’embrió de les emblemàtiques Festes de Tardor i contribueix molt positivament a la dinamització de la vila.
Associació Casal Societat La Principal
Al llarg de més d’un segle d’història, aquesta entitat vilafranquina ha esdevingut un espai de cohesió al voltant de la cultura, l’esbarjo i l’esport de la comarca del Penedès, amb la vertebració progressiva d’un conjunt d’activitats que avui conformen una vintena de seccions. La vitalitat i el dinamisme que caracteritzen el Casal han contribuït a potenciar, d’una manera ben positiva, la cultura i les tradicions catalanes.
Associació Casino La Unió de Vidreres
En reconeixement a una trajectòria de més de cent cinquanta anys que ha contribuït notòriament a dinamitzar l’entorn social, cultural i esportiu de Vidreres. Des del 1891, l’entitat té la seu en un dels edificis més emblemàtics d’aquesta vila de la Selva, una antiga indústria surera. Pel conjunt de la seva trajectòria, el Casino ha esdevingut un referent a la comarca i un factor de cohesió social.
Associació Catalana pels Drets Civils
Entitat creada per les famílies dels presos i exiliats polítics com a plataforma d’actuació conjunta. El seu objectiu és denunciar la vulneració dels drets fonamentals a les persones represaliades en el moment actual. L’Associació Catalana pels Drets Civils dona veu a aquestes persones i suport a les seves famílies, canalitza les mostres de solidaritat i suport, i defensa els drets civils afectats o vulnerats, tant a Catalunya com a nivell internacional.
Associació Cor Claverià l’Aliança de Lliçà d’Amunt
Entitat fundada l’any 1916 amb el propòsit de difondre els cants religiosos de la parròquia de Lliçà d’Amunt. Assumeix també els cants populars, com les tradicionals caramelles. Amb el temps s’ha constituït com a cor claverià, seguint la influència de l’obra musical i l’esperit cívic de Josep Anselm Clavé, a més de contribuir a dinamitzar la vida social i cultural del Vallès Oriental. La seva implicació amb l’activitat coral d’arreu de Catalunya constitueix un bon exemple de construcció de país.
Associació Cultural La Colmena de Santa Coloma
Per la seva reeixida tasca per tal de promoure la vida cultural i social de Santa Coloma de Gramenet des de fa més d’un segle. La història de La Colmena, que en origen fou una cooperativa de consum, es vincula a la transformació del poble en ciutat. Al llarg del temps, l’espai ha mantingut la seva activitat, dedicada principalment al teatre, el billar i els escacs. La complicitat, l’esforç i la perseverança són els valors que distingeixen una entitat esdevinguda emblemàtica en el seu entorn.
Associació de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Puigcerdà
Entitat constituïda l’any 2000, tot i que la història del parc de bombers de Puigcerdà s’inicia al s. XIX coincidint amb l’aparició dels primers cossos de bombers a Catalunya. Formada per voluntaris, la seva dedicació i compromís amb la comarca de la Cerdanya demostren l’esperit solidari que distingeix aquest cos de salvament. Amb voluntat de servei col·lectiu, aquesta associació ha dut a terme un treball eficaç en favor de la seguretat ciutadana i la preservació del paisatge cerdà.
Associació d’Editors en Llengua Catalana
Pel seu treball continuat, al llarg de quaranta anys, en favor de les publicacions en català. L’entitat neix l’any 1976 fruit de l’impuls d’un grup d’editors per recuperar i normalitzar el català després del franquisme. La seva vinculació al sector ha contribuït a desenvolupar la literatura catalana i potenciar-ne els autors. L’entitat organitza la Setmana del Llibre en Català, que afavoreix el dinamisme editorial i promou la lectura en aquesta llengua.
Associació Orfeó Sarrianenc
Entitat fundada el 1917 amb l’objectiu de crear vincles de l’aleshores vila de Sarrià amb el moviment de la Germandat d’Orfeons de Catalunya. Al llarg de tot un segle, l’Orfeó ha impulsat l’activitat cultural, social i esportiva del seu entorn des de diverses iniciatives. El cant coral, la formació musical, els concerts i els concursos de creació de música catalana en són les activitats principals, i destaca igualment per la tasca de preservació de les festes i tradicions arrelades a Sarrià.
Associació Societat Coral “El Vallès”
Per la seva trajectòria en l’àmbit del cant coral des de fa gairebé un segle i mig, com a entitat degana del teixit associatiu de Ripollet. Membre de la Federació de Cors de Clavé, té els seus orígens en aquest moviment, que va fer possible l’accés de les classes populars a la cultura mitjançant el cant coral. La seva tasca de difusió de la llengua, la música i la cultura promou valors com la convivència, la participació i la perseverança.
Cercle Filatèlic i Numismàtic de Ripoll
En reconeixement a una sostinguda trajectòria de més de cinquanta anys en el camps de la filatèlia, la numismàtica i el col·leccionisme. Inicialment, fou una delegació del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona. El Cercle ha participat en multitud d’iniciatives, principalment exposicions i edicions de segells, que han contribuït a projectar, en l’àmbit de la seva activitat, el patrimoni històric del Ripollès i de Catalunya.
Fundació privada puntCAT
En reconeixement a la seva tasca de promoció del domini .cat a la xarxa. Fruit d’una iniciativa privada de la comunitat catalanoparlant, aquest domini va ser aprovat, l’any 2005, per la Corporació d’Internet per a l’Assignació de Nombres i Números (ICANN). L’entitat ha contribuït a impulsar la cultura catalana i la normalització de l’ús del català en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Fundació PROA (Proactiva Open Arms)
Per la seva tasca de rescat i salvament de les embarcacions de persones refugiades a la mar Egea i al conjunt de la Mediterrània. Constituïda a Badalona l’any 2015, aquesta ONG ha esdevingut una valuosa via d’auxili per a les persones fugides dels conflictes bèl·lics, la persecució o la pobresa. La seva implicació en la defensa i protecció dels drets humans l’ha dut també a col·laborar amb la Generalitat de Catalunya per tal d’obrir vies d’integració a les persones refugiades i en risc d’exclusió social.
Marduix Teatre
Amb una trajectòria de més de quaranta anys, aquesta companyia titellaire, fundada per Jordi Pujol i Joana Clusellas, ha contribuït reeixidament a renovar el teatre popular. La seva ductilitat i la bona convivència entre actors, ninots, objectes i música són una bona mostra de la qualitat del seu art. Les nombroses actuacions i les iniciatives culturals que ha dut a terme han contribuït valuosament a projectar arreu la llengua i la cultura catalanes.
Nits Musicals, de Guardiola de Berguedà
Amb més de mig segle de trajectòria, aquest festival de música clàssica ha esdevingut una cita ineludible per a veïns i estiuejants de la comarca, des d’un conjunt emblemàtic del romànic català com és el monestir de Sant Llorenç. En la programació de les Nits hi figuren artistes de primer nivell, que han contribuït notòriament a la projecció de Guardiola de Berguedà com a espai de cultura.
Orfeó Reusenc
En el centenari d’aquesta entitat amb la seva denominació actual, molt implicada en l’impuls i el prestigi de l’activitat coral a Catalunya. Els orígens de l’Orfeó provenen de la seva tasca com a secció coral de l’emblemàtic Centre de Lectura. Cal destacar la tasca que ha dut a terme com a dinamitzador social i cultural de l’ambient reusenc mitjançant diverses seccions, com ara l’Esbart Dansaire o el Ball de Bastons.
Reial Societat Arqueològica Tarraconense
Per la seva dedicació a la salvaguarda i preservació del patrimoni arqueològic i cultural de les comarques de Tarragona des de mitjans del s. XIX. L’Arqueològica, que és com es coneix popularment a la ciutat, és una associació que en els seus orígens va impulsar la creació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i diverses excavacions. Amb la publicació continuada del Butlletí Arqueològic, l’entitat potencia amb determinació l’estudi del món romà i la seva presència a Catalunya.
Societat Cultural i Recreativa La Cumprativa
En l’ocasió del centenari d’aquesta entitat, amb una trajectòria dedicada al foment de la cultura, l’esport i l’esbarjo. En els seus orígens, La Cumprativa es va convertir en seu d’ideals llibertaris i progressistes de Llorenç del Penedès, i amb el temps va esdevenir un factor de cultura i cohesió social. En els darrers temps, les persones que en són sòcies han consolidat els valors de la Societat, que avui és la seu de diferents grups de cultura popular i tradicional i un espai per a activitats lúdiques i esportives.
Societat Recreativa El Centre
Per una trajectòria de gairebé cent trenta anys dedicada a dinamitzar la vida social i cultural de Llorenç del Penedès. Aquesta entitat va ser un element primordial de la vida rural i de l’ambient catòlic de la vila, especialment al tombant del s. XX i durant la Guerra Civil. El seu compromís i dedicació per instruir el poble en moments adversos va donar grans fruits. La seva actual tasca d’impuls de l’activitat cultural i de lleure, amb seccions dedicades al ball de bastons, els falcons i el teatre, s’inscriu en la catalanitat més sòlida.
Unió de Consells Esportius de Catalunya
Per la seva tasca de coordinació i representació dels consells des del 1994. Aquest organisme, que aglutina els quaranta-cinc consells esportius de totes les comarques i grans ciutats, ha contribuït a difondre l’esport escolar com una activitat saludable i inclusiva, a més d’afavorir la vertebració social del territori. Entre les seves iniciatives, cal destacar la campanya ´Jo sempre hi guanyo’, que promou l’educació en valors de la pràctica de l’esport per tal de contribuir a la formació de millors ciutadans.
Unió de Federacions Esportives de Catalunya
En reconeixement a la seva valuosa aportació per difondre la pràctica de l’esport. Nascuda el 1933 amb el nom d’Unió Catalana de Federacions Esportives, fou presidida per Pompeu Fabra. Amb motiu de la Guerra Civil va haver de cessar la seva activitat, i no és fins a la instauració de la democràcia que recuperaria el seu paper com a representant de l’esport català. Els valors en què s’inscriu –la solidaritat, la col·laboració i l’esforç mutu- afavoreixen el desenvolupament cívic i cultural arreu del país.
Altres articles:
govern.cat; lavanguardia.com, europapress.es; elconfidencial.com; lavanguardia.com; diariosigloxxi.com;
diariodeleon.es; expansion.com; vilaweb.cat; diaridegirona.cat; elpuntavui.cat; elnacional.cat; catalunyapress.es;
cronicaglobal.elespanol.com; diarimes.com; intereconomia.com; bonart.cat; premsa.gencat.cat;
