LA VANGUARDIA
Cultura|s, Dissate 7 juliol 2018
Jorge R. Pombo (Barcelona, 1973) assegura que l’única finalitat que empeny els seus projectes és la recerca de l’essència de la pintura. Per això, s’ha hagut d’imposar moltes negacions per deslliurarse de l’accessori. El primer que rebutja és considerarse un artista en el sentit romàntic del concepte: “Quan parlo d’un artista em refereixo als grans –matisa–, la meva feina és la mateixa que la d’un pintor de parets. Soc un pintor sense idees. La pintura no necessita crosses externes intel∙lectuals”. I segueixen moltes altres negacions, perquè durant els anys que va viure a Nova York (2010 – 2015) es va acostar als postulats del compositor John Cage o els pintors Robert Rauschenberg i Barnett Newman, per a qui “el buit també és un concepte” i va adoptar “el no concepte com a concepte”.
Tot això es manifesta, especialment des del 2005, en una pràctica pictòrica en la qual “m’apropio d’una imatge que no és meva, que no he decidit jo, amb la qual cosa m’allunyo de l’actitud romàntica de l’artista que busca el seu llenguatge propi”, per a continuació, “mitjançant un procés de naturalesa abstracta”, intentar fer desaparèixer les formes i els temes que imposen un significat concret. Primer, copia les obres de grans mestres com Guido Reni, Delacroix, Velázquez, Caravaggio i –en el seu projecte més recent– Tintoretto, i després passa a cobrirles amb dissolvent, hi passa després un corró blanc –“és com fer taula rasa”, comenta–o fins i tot les sotmet al foc perquè aquest “actuï com un color”. Però la intervenció no arriba mai fins al punt de deixar l’obra irreconeixible, perquè el que pretén és fer “metapintura”, “esborro imatges, afirmantles alhora que les elimino”.
Ara torna a Barcelona, quatre anys després de l’última ocasió en què es va poder veure el seu treball a la ciutat que va abandonar el 2010 perquè, com explica, “necessito viure a ciutats amb històries i identitats diferents”. Primer París, més tard Nova York i actualmenta Reggio de l’Emília. Al renovat Espai d’Art Artur Ramon es pot comprovar en quin punt es troben les seves indagacions, i hi deixa testimoni de les satisfaccions que ha tingut gràcies al seu complex però evident diàleg amb Tintoretto. El 2013, va exposar per primera vegada els seu streballs sobre el Miracle de Sant Marc a la veneciana Scuola di San Cristoforo dei Mercanti, al Campo Madonna dell’Orto. Posteriorment, la mostra va viatjar a la Galleria Stefano Forni de Bolonya i al Wallraf Richartz Museum de Colònia.
Al setembre participarà en els actes oficials de celebració del V centenari del naixement de Tintoretto a Venècia, on les seves variacions sobre la Matança dels innocents esmostraran al costat de l’obra original a la Scuola Grande di San Rocco. L’exposició coincidirà també amb la 58a Biennale, el 2019. |
