LA VANGUARDIA
CULTURA
Dimecres, 22 Novembre 2017
Mirada contemporània de Pamen Pereira a l’art antic
La prolongada crisi del mercat de l’art, ara accentuada a Catalunya per les incerteses del context polític, i la invasió turística del barri vell de Barcelona estan en l’origen del canvi de seu de la galeria Artur Ramon. Del carrer de la Palla ara es trasllada al carrer Bailèn, 19, en un antic edifici tèxtil situat en un barri de l’Eixample que està guanyant pes, cosa que dona la raó a Ildefons Cerdà, que va dir que l’eix futur de la ciutat seria el passeig Sant Joan.
La primera notícia documentada d’Artur Ramon Art es remunta al 1911, i ara és el torn de la quarta generació. El nou escenari s’obre al públic a partir de dilluns vinent, dia 27, amb dos espais complementaris que ocupen mil metres quadrats. A la planta baixa hi haurà el laboratori-galeria, on es convidaran artistes contemporanis a explorar i dialogar amb les antiguitats. Mònica Ramon ha convidat Pamen Pereira (Ferrol, 1963) per inaugurar aquest espai, i l’artista ha creat unes instal·lacions on barreja la seva obra tenyida de poesia amb mobles antics procedents dels fons de la galeria. Així es pot veure des d’una taula amb uns canelobres que leviten fins a un armari rococó a l’interior del qual penja un cor daurat que se sent bategar. Cada obra ha estat batejada amb un títol que de vegades recorda un haiku, com La dona d’aigua continua cantant, on es poden veure unes sabates amb ales que pengen d’unes cadires suspeses a l’aire.
Aquesta exposició estarà oberta fins al 28 de febrer i després prendrà el relleu una altra mostra dels germans Pere i Josep Santilari sobre el tema dels set pecats capitals. La intenció és que artistes contemporanis puguin treballar amb els estocs de la galeria, integrats per unes sis mil peces valorades en deu milions d’euros. Mònica Ramon ho explica mig de broma dient que “es tracta de mostrar antiguitats d’una manera sexi”.
Aquesta sala es comunica amb la galeria privada Artur Ramon Art del primer pis de l’edifici, que es destina a espai de gestió de pintura, escultura i dibuix pensat per estimular el col·leccionisme. Els visitants podran gaudir d’alguna de les exposicions temporals que s’hi organitzaran, però també tindran accés a la biblioteca (més de vuit mil llibres) i a l’arxiu i podran assistir a conferències i debats puntuals, sol·licitar taxacions i valoracions i accedir al gabinet de dibuixos, amb un disseny que s’ha inspirat en el que hi ha al Museu del Prado. Dins d’aquest espai es destina una sala a exposicions (dues o tres a l’any) relacionades amb algunes de les facetes que han distingit la galeria. I per a aquesta reestrena s’obre la mostra Quatre caravaggistes: Bassetti, Borgianni, Caracciolo i Ribera, comissariada per Gianni Papi, un dels experts més importants en la matèria. Es presenten deu quadres d’aquests quatre artistes, que van créixer a l’ombra de Caravaggio.
Artur Ramon defineix aquest nou espai com un nou aparador que fusiona l’essència de l’antiquari amb la vocació del galerista i s’obre al client exterior, cada vegada més actiu. Un 80% de les vendes de la galeria es fan a l’exterior, i la seva presència és habitual a la Tefaf de Maastricht i al Saló del Dibuix de París.
