ara.cat
Barcelona,
La galeria obre un nou espai expositiu i renova totalment el negoci
Canelobres que leviten, un cor que batega -el batec és visible i audible- en un impressionant armari antic, ones del mar que no deixen de fer voltes en un cofre o culleres i forquilles que sobrevolen l’espai. L’artista gallega Pamen Pereira ha fet seus un conjunt de mobles antics d’Artur Ramon Art i els mostra com si fossin autèntiques peces d’art contemporani a Tiempo imaginario. “No volia prendre protagonisme als objectes sinó ficar-me en la seva ànima”, diu Pereira. Aquest homenatge al Barroc des de la contemporaneïtat és una mostra de la revolució que ha fet Artur Ramon Art a la seva nova seu, al número 19 del carrer Bailèn de Barcelona. El nou espai, un antic edifici tèxtil rehabilitat, obrirà les portes aquest divendres amb una festa amb DJ i ball. “Ho has de fer tot una mica sexi”, diu Artur Ramon, la quarta generació d’aquesta antiga seu d’antiquaris.
La història d’Artur Ramon Art va començar a Reus fa 106 anys, després va passar per Sitges i el 1942 va desembarcar al carrer de la Palla de Barcelona. Fa un any va tancar les portes i ara reobre amb un nou model de negoci. “L’exposició de Pereira és com un manifest del que volem fer -diu Artur Ramon-. No deixem de vendre antiguitats, però les presentem de manera diferent. Volem que l’art contemporani reinterpreti l’important estoc que tenim perquè tot el que ingressem ho invertim en art”. L’estoc és certament imponent: són més de 6.000 peces amb un valor de 10 milions d’euros. “Si haguéssim continuat exposant com exposàvem, hauríem perdut la batalla”, reflexiona l’antiquari.
Adaptar-se als nous temps
La nova seu es divideix en dues plantes. A baix hi ha la galeria oberta al públic, on es pot veure l’exposició de Pereira fins al febrer. Després es farà una altra exposició en què es jugarà amb els set pecats capitals. El segon pis és molt més clàssic. “És un espai de gestió privada on es faran petites exposicions quan hi hagi coses per explicar”, explica Ramon. Actualment s’hi poden veure les obres de quatre caravaggistes: Bassetti, Borgianni, Caracciolo i Ribera. Hi ha altres espais on hi ha exposades pintures de Nonell, Tàpies i Barceló, peces exquisides i mobles de diferents èpoques. En una sala s’ha reproduït el Gabinet de Dibuixos del Museu del Prado. En aquest segon pis és on hi ha la biblioteca, amb més de 8.000 volums, que s’obrirà als investigadors i on s’organitzaran conferències i xerrades.
No és fàcil sobreviure ni com a antiquari ni com a galerista -Artur Ramon Arts és a la frontera de les dues disciplines- a la Barcelona del segle XXI. “Els antiquaris van desapareixent i no són reemplaçats -diu Ramon-. Si fa deu anys el 80% del nostre públic era local i el 20% era estranger, ara és al revés”. A més, bona part d’aquest 20% de públic local són estrangers que viuen a Barcelona. La part de l’Eixample on s’ha traslladat la galeria és precisament el lloc escollit per viure d’alguns d’aquests estrangers amb diners per invertir en art; un d’ells és el guitarrista dels Rolling Stones, Ron Wood.
La clientela tradicional s’ha anat perdent. “No hi ha relleu generacional. Els col·leccionistes són molt grans i les noves generacions són més venedores que compradores”, diu Ramon. Des de la planta baixa, el galerista espera poder atraure públic jove. “Tenim més opcions si contemporaneïtzem les antiguitats que si ho presentem com si fos la casa de l’àvia”, reflexiona.
“La planta baixa és el nostre reclam”, afegeix la seva germana, Mònica Ramon. La galeria, però, mira sobretot cap enfora i serà present a les fires més importants d’Europa, com la London Art Week, la Fine Arts de París o la Fira TEFAF de Maastricht, on la galeria tindrà un espai a la secció principal. “Serem els únics representants catalans”, assegura Ramon.
