M’agrada: despertar-me al teu costat; el teu somriure blanc; els teus projectes quan es fan realitat; parlar mentre mor la nit; acariciar el perfil del teu front de Verge de Malines just quan t’acabes de dormir; dibuixar-te amb la manta mentre dorms; llegir-vos històries inventades; repassar la taula de multiplicar del set; els teus dibuixos generosos; la nostra llar; observar el món amb els vostres ulls; riure amb els vostres plantejaments surrealistes; saber que sou feliços i creixeu arrelats; esmorzar a casa Alfonso sense pressa; llegir els diàris exhaustivament; llevar-me a l’alba i travessar la ciutat deserta camí de l’aeroport; volar amb o sense turbulències; tirar-me amb paracaigudes i mirar la costa com un ocell; llegir des de l’aire el que no puc llegir a terra; escriure i dibuixar en la Moleskine; les plomes estilogràfiques;els quaderns per a estrenar; la Palm; l’olor del cafè a primera hora del matí; els fòssils; les papallones; col.leccionar cranis d’animals; la bibliofilia; els perfils dels rostres femenins en les taules de Giovanni di Paolo; els paisatges ideals dels Bellini; les creus amuntegades en els quadres de Lelio Orsi; les pedres precioses en Juan de Flandes i en Yves Tanguy; l’austeritat de Piero della Francesca; la pintura veneciana: Carpaccio, Tizià, Tintoretto; la pinzellada lliure de Velázquez i de Manet; el drama narrat per Caravaggio; la llum teatral de Rembrandt; els dibuixos de Seurat; l’espiritualitat de Rothko; el blau inequivoc d’Yves Klein; la pintura òrganica de Barceló; l’arrós a la cubana; Lauren Bacall; Marilyn Monroe; Julia Roberts; un té a mitja tarda; la veu esquinçada del Boss; la voluntat de superació de Lance Armstrong; les parets blanques, el Museu Romàntic, el Cau Ferrat i el banc del picapedrer a Sitges; escoltar el Virolai i fer un cafè amb els monjos a Montserrat; el paisatge del Montseny des de Viladrau; pujar a l’estiu al Matagalls; el castanyer de les set branques; conversar després d’un bon àpat; fumar-me amb temps un cigar; la Divina Comèdia del Dant; els Cants de Leopardi; la Laura de Petrarca; la sicològia de Balzac; la prosa perfecte de Longhi quan mira un quadre; les pressons de Piranesi; el submón de Dostoievski; la Vaga d’Eisenstein; tot el cinema de Jean Vigo; Pasolini; la carta al pare de Kafka; l’amor en Salinas; la darrera cançó desesperada de Neruda; tot Cortázar i tot Borges; els contes de Monterrosos i de Pitol; la prosa adjectivada de Pla; l’iPod; la PlayStation; el Pro evolution soccer 5: l’escultura de Manolo Hugué; 2666 de Roberto Bolaño; l’olor d’humitat dels mal anomenats llibres vells; el verd de la gespa del Camp Nou; sentir l’himne del Barça a l’estadi; l’elegància de Cruyff; la màgia de Ronaldinho; els esports d’aventura amb els extreem; tirar-me pels barrancs; els rius; navegar en kaiak per cala Gulla i el Gullot; el far de Cala Ratjada; la posta de sol a Llançà; els atmettlers florint a Calasparra; el boulevard saint Germain a París; Roma i dintorni; el Prado a Madrid; la National Gallery a Londres; el paisatge lunar de Timanfaya; la generositat dels veritables amics; el primer Serrat; la manera com em parles; la intel.ligència dels més grans, els que escolten i saben que enllà d’ells hi ha vida; els que ens guien; els mestres; tot això i molt més m’agrada, i també escriure aquesta columna setmanalment on hi aboco les meves dèries a manera de crònica o de diàri: gimnàsia personal de l’escriptura.
Artur Ramon Navarro
