Quan comença un nou any, com aquest que acabem d’estrenar, acostumem a fer balanç de l’any que acaba i a fer bons propòsits del que entra. Sempre ho he fet i amb el temps m’he adonat que els bons propòsits duren tant poc com el temps d’inscripció en un gimnàs: de gener a març. Tot i així, no defalleixo i vull, com a epíleg d’aquest any, fer una llista de bons propòsits, a la manera del m’agrada i no m’agrada, tot esperant que, al menys, alguns es podran complir en aquest nou 2007 que encara fa aquella olor de nou de les tapisseries dels cotxes quan surten del concessionari:
Voldria pel 2007 que: sortis el sol per a tothom; que a l’hivern faci fred i a l’estiu calor; que no mori ni un immigrant més mentre busca el seu somni; que no hi hagi ni racisme, ni xenofòbia i que pensem que un dia algun dels nostres avantpassats fou també un immigrant; que visquem en un món amb més cultura i menys armes; que oblidem el rancor del passat i ens retrobem; que ens tornem a parlar; que deixem de jutjar als altres i ens jutgem a nosaltres mateixos; que no ens afirmem negant; que no critiquem ni malparlem dels que no ens agradaria que ens critiquessin ni mal parlessin; que l’escriptura sigui un vehicle de l’amor i no una arma de l’odi; que els vells siguin respectats com ens agradarà que ens respectin d’aquí uns anys; que els que s’han equivocat no hagin de suportar el pes de les cadenes de la culpabilitat; que aprenguem a escoltar, a oblidar, a reconèixer, a perdonar, a estimar; que substituïm el jo per el nosaltres; que els nens llegeixin més i mirin menys la televisió; que no sucumbim als cants de sirena del consum i la pornografia dels diners; que no quedi ni un pederasta sobre la faç de la terra; que els més rics siguin més pobres i els més pobres més rics; que plegui ja George W. Bush; que s’acabi la guerra d’Irak i totes les guerres; que no mori més gent absurdament; que no mori la gent de gana a l’Africa; que els israelians entenguin que els palestins son germans i viceversa; que arribi la pau a Euskadi i no hi hagin vencedors ni vençuts; que no es despertin els fantasmes de la nostra encara propera Guerra (In)Civil; que desapareguin tots els que inciten l’odi fraternal impunement; que es trobi l’antídot al càncer; que no morin més persones a les carreteres; que la seguretat no ens faci perdre la llibertat; que capturin a Bin Laden i el jutgin i pagui; que es desarticuli AlQaeda i tots els integrismes; que no es facin més proves nuclears; que amb els diners utilitzats per les proves nuclears es construeixin més hospitals i biblioteques; que la KGB no enverini o mati els que no opinen com Putin.; que no hi hagi censura i la premsa informi i opini lliurement; que el nostre president aprengui a escriure i parlar bé el català; que la Generalitat no esdevingui una diputació provincial; que la fira de Frankfurt sigui un èxit de la nostra cultura ( de l’escrita en català, naturalment); que l’Any Rusiñol acabi tan bé com ha començat i que es restauri el Cau Ferrat; que el Barça guanyi la Lliga i la Champions; que Eto sigui pitxixi; que el Nàstic no baixi a Segona; i sobretot que tots tinguem molta salut i molt treball i que aviat puguem celebrar que ja ha passat un any i que qui dia passa any empeny, tot esperant que alguns d’aquests bons propòsits es compleixin definitivament.
Feliç 2007 per a tots!.
Artur Ramon Navarro
