No m’agrada: viure en un país conxorxat on els perdedors governen; George W. Bush; la tarda avorrida del diumenge i llevar-me d’hora el dilluns; travessar la ciutat quatre vegades al dia; el trànsit i la mala educació viària; les bicicletes a la ciutat; les motos a la muntanya; alguns taxistes; la Guàrdia Urbana; els Kuats; l’ascensor espatllat i pujar per l’escala; el cafè bullint que et crema la llengua; la pluja i els semàfors espatllats; els crits de la gent; el to desafortunat; l’avarícia pobre i miserable; els horteres; els que no conviden mai; els oportunistes; els especuladors; els jutges morals; els que mai no reconeixen res; els que no donen les gràcies; els que tot troben que està “bastant” bé; els pessimistes; els derrotistes;els negatius; els apocalíptics; els patidors, els demagogs, els que no escolten; els que s’escolten; els vanitosos; els falsos assessors artístics; els fantasmes ; els falsos col·leccionistes de litografies; els envejosos; els covards; els traïdors; els innocents; els falsament modestos; els prepotents; els que fan dels coneguts amics per donar-se importància; els que només parlen de diners; els que maltracten als inferiors; els masclistes; els pijos; els catalans que parlen sempre en castellà; els catalans que només parlen català; els que volen imposar els seus criteris; els inflexibles; els egocèntrics; els incompetents; els perfeccionistes; els pesats o reiteratius; els que es miren el melic; els cofois; els imprecisos; els bufa-núvols; els que fan del “jo” pura pornografia;els que només utilitzen la primera persona del singular; els que no saben treballar en equip; l’escola de Rubens; gran part de la pintura de repertori holandesa o flamenca tan avorrida; el darrer Renoir; Chagall; Dufy; Valdés, Alfaro; la imposició de les modes o tendències en decoració; els dictadors de gustos en art; la falta de criteri dels que compren art; la vanitat de les grans figures de l’arquitectura i de l’art; els grafitis; els metges; els hospitals; que em punxin; els apis; molts dels nostres polítics; els gestors culturals; els imparables; els que posen canons; els premis literaris donats d’avantmà; els concursos de pintura; les cameres de vídeo; les bodes i els banquets; les convencions; les taules rodones; les tertúlies; El Mundo; la COPE; el trio de las Azores; Zaplana; Aceves; els corruptes; els especuladors immobiliaris; Trillo; Aguirre; Bono (el del PSOE, no el lider d’U2); Raphael; Antonio Gala; Pedro Ruíz; la Catalunya poca-solta; CSI; els best-sellers; els llibres de butxaca; les figuretes de Lladró; el ganxet; les cortines estampades; el caganer del pessebre; els funcionaris; les joies de Tous; els que criden quan parlen pel mòbil en espais públics; RENFE; IBERIA; fer cues als aeroports; els controls de seguretat on et fan la colonoscòpia;; el menjar plastificat dels avions; el cava; el formatge; els caragols; la mantega; els boletaires o caçadors de bolets; els domingeros; el tunning;els tatuatges; el Real Madrid; el laisme; el leisme; la dicció del madrileny castís; Flaubert; Tagore; Saint-Exupery, Paolo Coelho; Rafael Nadal; Fernando Alonso;la posmodernitat; la nouvelle-cuisine; els cuiners elevats a artistes; els Mossos d’Esquadra; els consellers descorbatats; els gossos a la ciutat; els sempre enigmàtics gats; les rates; les serps; els aduladors i els adulats; els que es creuen més del que son; els mestres-tites; els mestres quan et parlen com un nen… tot això i molt més no m’agrada però sobreviuré perquè seria capaç de tornar a escriure un llistat del que m’agrada i, en canvi, no ho seria amb el que no m’agrada…
Artur Ramon Navarro
