Artur Ramon Navarro
EL PUNT AVUI, 9.01.2015
De la mateixa manera que és difícil trobar pel-lícules que superin els llibres dels quals s’inspiren, és quasi impossible que el cinema copsi bé el món de la pintura. Hi ha alguns exemples que desmenteixen la meva teoria però son excepcions que confirmen la regla. En canvi, m’ha sorprès molt positivament Mr Turner de Mike Leigh. Més enllà de la recreació del pintor per un excel·lent però excessiu Thimoty Spall, Mr Turner recrea molt bé l’ambient en el que es va moure un dels millors pintors britànics. La seva obsessió per atrapar el motiu, la recerca de la llum que el porta a avançar l’abstracció, la curiositat pel progrés tant sigui el moviment del tren o el naixement de la fotografia, l’estranya sexualitat del personatge que tant magreja la seva serventa malalta de lepra com es col·lapsa davant la trista realitat d’un prostituta jove, en fi, la sensualitat d’un personatge turmentat, d’un home nascut sota el signe de Saturn. Tot plegat està ben explicat en una pel·lícula que flueix amb naturalitat amb actors secundaris de nivell,- genial la seva segona dona interpretada per Marion Bailey- amb bona fotografia i música excel.lent de Gary Yershon llevat de l’excesiu metratge. No sé perquè a la majoria de les creacions contemporànies- films, llibres, quadres- els hi sobra més que els hi falta i difícilment trobes obres que estiguin al punt just com la carn a la planxa. I és una llàstima perquè li falta molt poc per ser la millor pel.lícula que he vist mai sobre un pintor.